Julieta
estima bojament Romeo. I és capaç de fer-se passar per morta per
ajuntar-se amb l’hereu
dels Montagut. Totes les
Julietes de la producció de teatre comunitari del
Càsting
Giulietta també
han viscut l’amor i, de més a prop o menys, la mort. S’ho
explicaran, en breu, al Teatre Lliure de Gràcia (en la que va ser la
sala de ball de la Cooperativa La Lleialtat), deixant
que el públic sigui un voyeur
privilegiat. Com nosaltres, ara, a
través d’aquest cronista
invisible, a la sala d’assaig.El
director Juan
Carlos Martel
reprèn
una aventura de teatre social que ja el va seduir a Sis
personatges
amb persones sense sostre que jugaven a reexplicar-se a partir del
clàssic de Pirandello.
Ambient
relaxat, de confiança dins de la sala. Marc Artigau, en el seu rol
de dramaturg, li proposa reordenar les escenes. Va reescrivint tot el
que es va dient amb el teclat sobre les cames. I, per moments,
agenollat a terra. Martel també es mou constantment, de la cadira a
l’escenari. El contacte físic i la mirada als ulls generen una
confiança indispensable per anar construint una armadura a les
Julietes de l’escena. Ara és Àurea Márquez (la novena Julieta,
que acompanya les vuit àvies) que entren al repte del joc. Ho fa com
qui es presenta a un càsting per guanyar-se el paper protagònic,
admetent que la Julieta de Shakespeare era més jove però que ella
podrà defensar un personatge més viscut, amb més perspectiva de
l’amor. Totes nou juguen, sobrepassant el gènere i les convencions
teatrals, com també ho faran a Gràcia, dins del Festival Grec a
Càsting Giulietta (del 18 al 20 de juliol). Amb la seva
naturalitat, esclaten tots els codis i les mentides artificioses. El
seu testimoni és un reflex de la saviesa popular i les cançons
infantils. Màrquez es desdobla atenent les Julietes que aniran
escampant-se per l’escena. Segur. Ella és la que tensa un espai en
el què es tragina són els capítols més inversemblants de les
Julietes més madures. En aquests primers assaigs es van triant les
microhistòries i donant-li forma, en trobades, de dues en dues.
A
la cafetería de la cantonada, una estona després d‘haver assistit
a l’assaig, unes altres àvies reprodueixen una escena que ben bé
podria ser materia de Càsting Giulietta: “Creus que un
litre d’oli pot costar dos euros i mig? Vols ser enganyada!” La
Julieta, que va néixer amb més de quatre quilos però que era a
punt de morir a les poques setmanes perquè no tolerava la llet
materna, es va salvar per un cataplasma que va profetitzar una dona
misteriosa, ens explica. Ella es va guarir i la mare va voler agrair
a la dona que li va proporcionar el remei. Mai més la van trobar. Li
van dir que aquella dona havia estat la Verge Maria. S’ho va
creure, la mare desesperada? “Vols ser enganyada!”.
“Julieta,
on vas conèixer el teu marit?”, pregunta divertit la
Julieta-Martel. “Ens vam conèixer al ball de la Lleialtat”. “No
s’ho creuran”, afirma el director. Cert, o no? “Vols ser
enganyada, Julieta”: L’amor és l’art de saber-se enamorar dels
enganys i treure’n una vida lluminosa. El beuratge gela l’escalfor
de la vida (o escalfa la gelor de la vida, tant se val), recita
Shakespeare. Julieta crida al repartidor de la Freixenet, com si fos
el seu pare desaparegut en la Guerra Civil, i l’ampolleta aporta la
calma que buscava aquella altra àvia valenta una nit de Cap d’any,
tornant del cine. Tots portem dins l’amor i la mort. Totes som
Julieta. Fins i tot, també en Romeo.
Jordi Bordes
(Julieta observadora)
