CATEGORIA
INFANTIL
PRIMER
PREMI INFANTIL
Jan
Rodríguez i Rovira,
11 anys. Vilanova del Camí
‘Freq’s’
de Somso
Teatre
Mercantil. Dissabte 6 d’abril, 12 h
Aïllat
Honestament
vull començar dient-vos que mai no he escrit res sobre el Teatre,
menys encara de crítiques de cap mena ni de l’autor Martí
Torras Mayneris,
ja que sent un nen és impossible arribar a tot encara. De fet, el
créixer és un dels motius que m’empeny a veure diverses obres,
descobrint el text d’aquest autor i de molts altres. I, què voleu
que us digui, m’agrada molt el teatre i les peces que de mica en
mica em van arribant!
Tot,
és una qüestió de gustos i de referents, és clar. Jo tinc
tendència a connectar entre poc i gens amb els autors, sóc molt
vergonyós. És el que hi ha. I Freq’s
em
va semblar inicialment una història poc interessant, amb un
protagonista massa ocupat en ser un gran compositor.
Gràcies
a la posada en escena, cert és que el text va arribar un moment que
va convertir-se per mi en so de fons, el que podia veure era ben bé
una altra cosa.
En
un espai aïllat, convertit en una petita habitació de sons, Miguel
Gracia encara
que en mode monòleg ben acompanyat de Nacho
López,
em van començar a captivar. El muntatge té dos temps, d’una banda
el dels moments en solitari dels dos personatges, on l’actor i
ajudant mostren tot el seu talent per la història, i de l’altra,
els moments de música i circ, on podem gaudir de Miguel
Garcia amb
números d’acrobàcia i circ fent parella amb la increïble Irene
Estradé,
en un domini màgic de la corda, amb una combinació d’elegància,
resistència i força física que per si mateixa, justifica la visita
a l’espai aïllat dels sons.
Vull
fer una menció per Nacho
López i
la seva música original, però també pel gran treball de disseny i
il·luminació de Quico
Gutiérrez.
Freq’s
és una obra que vull
qualificar de molt bona, des de tots els punts de vista. Tota la
feina de saber escoltar, i reconèixer que els nostres pensaments
tenen molta influència sobre nosaltres, sobre la nostra identitat,
les pèrdues, i la felicitat, emocions que, personalment, em van fer
sentir des de sota l’escenari.
SEGON
PREMI INFANTIL
Gabriel
Gonzàlez i Llevadot,8 anys. Sant Feliu de
Llobregat
‘Baobab.
Un arbre, un bolet i un esquirol’ de
La Pera Llimonera
Teatre
Municipal l’Ateneu. Dissabte 6 d’abril, 13h
Llarg
viatge amb humor
Avui
ha estat un dia molt especial. Els meus pares m’han dit que aniríem
a la Mostra Igualada a veure l’estrena del nou espectacle Baobab
de La Pera Llimonera. Estava molt intrigat per saber com seria.
Haver
vist l’espectacle Quo
no vadis,
també de La Pera Llimonera, em feia esperar una estrena molt
graciosa.
Una
obra sobre un bolet i un esquirol que han de fugir de la seva llar
perquè la guerra ho ha destrossat tot... amb un argument ben pensat
que et fa seguir l’obra amb molta facilitat i que t’enganxa fins
al final sense poder parar de riure.
La
decoració és senzilla però, amb imaginació, et transporta a cada
un dels llocs on arriben els dos íntims amics.
Una
història representada amb gran humor que no deixa de tenir un
missatge trist de fons.
Sens
dubte ha sigut un espectacle genial. El recomano a tots els nens i
nenes que vulguin passar una estona divertida i aprendre sobre un
tema tan dur com el dels refugiats.
TERCER
PREMI INFANTIL
Carla
Rodríguez i Rovira,
7 anys. Vilanova del Camí
‘Italino
Grand Hotel’ de Companyia
La Tal
Teatre
Municipal l’Ateneu. Dissabte 6 d’abril, 19h
Núvol
Fa
uns dies s’estrenava
a la nostra localitat d’Igualada,
dins la 30a Mostra del Teatre i al Teatre Municipal l’Ateneu,
l’obra
Italino
Grand Hotel,
un fantàstic espectacle de clown creat i dirigit per Tolo
Ferrà i
Jordi
Magdaleno que
continua la línia d’altres obres d’aquesta
Companyia La
Tal i
que ens fa gaudir durant una hora d’un
espectacle que per mi ha sigut molt emocionant. Us dono les raons per
les quals no us podeu perdre el sensacional muntatge.
La
primera i principal que vull dir d’aquest espectacle, és que té
un alt contingut visual i que segueix l’estètica pròpia de la
companyia que ja fa uns anys que és de les més importants al nostre
país.
En
l’espectacle, el que s’hi pot veure és una clara evolució del
pallasso clàssic, una posada en escena molt ben treballada per
l’actor Jordi
Magdaleno,
i una inacabable successió de recursos, tant visuals com teatrals.
Un
missatge final d’esperança, una solitud amagada per un personatge
que viu i somnia entre llençols la connexió amb el món exterior i
el seu innocent acte de desafiament a la vida que en algun moment
potser podrà veure, conversant amb les màquines i amb les seves
ombres.
Destacar
i fer una menció per David
Moreno i
la seva música original, però també pel gran treball de disseny i
il·luminació d’Aleix
Remisa, el
vestuari de Rosa
Soler, la
part audiovisual de Cesar
Carrasco i
la gran escenografia de Txema
Rico.
El
resultat és un espectacle alhora delicat i contundent, amb una
temàtica profunda, que provocarà, segur, molts èxits.
CATEGORIA
JUVENIL
PRIMER
PREMI JUVENIL
Carla
Güell i Martí, 14 anys.
Banyoles
‘CALMA!’
de
Guillem Albà
L’Escorxador
(Sala Gran).
Divendres 5 d’abril, 22h
Calma!
Gaudim del moment!
Aquest
any a la Mostra Igualada vaig tenir l'oportunitat de veure
l'espectacle CALMA!,
de Guillem Albà, el divendres 5 d'abril a les 22 h a l'Escorxador.
Aquest espectacle està dirigit i interpretat per Guillem Albà, i
compta amb un gran equip de professionals al darrere, que han creat i
dissenyat la proposta conjuntament amb ell.
Per
començar, trobo molt original, atrevit i interessant que en un sol
espectacle es treballin tantes disciplines escèniques, ja que en
Guillem fa servir des de cos o clown fins a titelles o manipulació
d'objectes en una sola obra, i crec que ha aconseguit trobar un
equilibri fantàstic entre aquestes. A més, les modalitats que fa
servir estan molt ben escollides; cada una permet transmetre
perfectament el missatge que vol donar en cada moment.
Comença
l'espectacle. En Guillem taral·leja una cançó. De sobte li sona el
mòbil. Para.
Contesta.
Continua. Ara rep un missatge. Para. Contesta. Continua. I així fins
que com a espectador penses que aquesta situació que pot semblar tan
còmica i ridícula en realitat la vivim cada dia. Estem tan
connectats que això ens desconnecta.
Tot
seguit en Guillem ens parla de la pressa, fent de mirall de la vida
atrafegada que quasi tots portem, sempre amb humor i ironia. No ens
parem mai a gaudir del moment, o a pensar en si el que estem fent
realment ens omple, i en si realment val la pena tanta pressa. Crec
que tots ens vam poder sentir identificats amb aquest tema, perquè
tenim pressa no només en moments quotidians, sinó que també tenim
pressa per créixer i per viure. Hi va haver una escena que em va
impactar especialment: quan representa la vida d'una persona com si
aquesta es tractés d'una cursa, on l'important és no parar; a
primària ens posen deures per preparar-nos per l'ESO, a l'ESO ens
pressionen amb la importància de la nota: "No veus que quan
arribis a la selectivitat hauràs d'estar preparat?", "Què
vols estudiar quan siguis gran?", "Cal estar preparat pel
futur". Calma! Gaudim del moment!
Després
de fer-nos reflexionar sobre tot això se centra en la calma i en la
mirada interior,
fent-nos
una crida a tots a meditar i a contemplar. I per fer-ho ens regala
imatges tan boniques i evocadores com una posta de sol o un vaixell
que navega i flueix entre el públic.
Quan
les persones aconsegueixen fer aquesta reflexió normalment ja tenen
una certa edat, perquè els joves no tenim ni la perspectiva ni els
recursos per a fer-la. Perquè tots tinguem l'oportunitat de fer-nos
aquestes preguntes, és important que hi hagi propostes com aquesta.
SEGON
PREMI JUVENIL
Isolda
Esquerra i Diago, 13 anys.
Igualada
‘Elefant
terrible’ d’El Eje i
Produït per H.I.I.I.T.
L’Escorxador
(Sala Gran). Dijous 4 d’abril, 15:30h
Hem
de deixar de ser nens?
Elefant
terrible és una obra amb
caràcter. Ens vol mostrar, per mitjà d’ironia, humor i una mica
de tensió, una realitat molt propera. L’abandonament de la
infància. Com d’un dia a l’altre deixem de gaudir amb els petits
moments o amb els jocs que abans feien que les hores volessin. Una
obra que, tot i ser per a públic juvenil, té una certa complexitat
a l’hora d’entendre-la.
La
trama és, en el fons, senzilla. Un home, a casa, que encén un joc
que ell mateix ha creat, i que n’és el protagonista. Quan hi
entra, es troba que no podrà sortir fins que arribi al final del
joc. Haurà de superar tots el reptes, obrint la bossa quan només
sigui necessari. Però, la pregunta que crec que es passava per totes
les ments dels espectadors és: Que hi haurà al final? I què hi ha
dins la bossa?
Una
obra que crec que necessita d’una maduresa mínima, amb sentit
crític i una mica de consciència sobre la societat. Tracta temes
sobre el futur que ens depara la tecnologia, entre d’altres.
En
temes de vestuari, crec que era sempre l’adequat, ni massa
exuberant ni inadequat per l’edat dels actors. L’escenografia era
bona, amb acció, tot i estar en un espai relativament petit. Es
movien amb seguretat i no hi va haver errors en el guió, almenys no
notables. El decorat era enginyós. No hi ha millor manera de
representar un videojoc que amb solament l’espai que tens a la
pantalla, que acostuma a ser petit. Tot i això, les barres de
l’estructura tapaven part del contingut de les projeccions. La
il·luminació era bona, fosca, donant un punt de tensió i misteri a
la representació.
En
la meva opinió, és una obra que em va recordar a Avatar,
Ready Player One, Inside Out o
fins i tot a Tron: Legacy.
Aquesta obra també em va fer reflexionar sobre si realment devem
deixar els videojocs o seguir jugant als jocs de la infància. O si
hem de deixar de créixer tant ràpid, i seguir sent nens fins i tot
sent adults. Però, de cas la gent ens seguirà veient igual?
TERCER
PREMI JUVENIL
Mariona
Solé i Marimon,
14 anys. Sant Martí de Tous
‘La
Dama del musical’ (programació
paral·lela Mostra JOVE)
L’Escorxador
(Sala Petita). Divendres 5 d’abril, 18h
El
passat descansi en pau
La
Dama del musical és una
obra teatral senzilla fruit d’un treball de recerca de batxillerat
de l’autora Sol Carner, que compta amb cinc actrius (més una veu
en off) i amb una història plena d’inquietuds i misteris. La
història ens parla sobre unes noies que van a un campament musical
d’allò més normal, o això és el que diuen, entre elles no es
coneixen. Una nit emprenen una peripècia juntes en un teatre desert,
on la música i el ball seran fonamentals per poder entendre’s.
Allà escolten la veu de la protagonista de la darrera obra que es va
representar al teatre i a qui van assassinar. Els demana ajuda per
resoldre el misteri del seu assassinat i així la seva ànima podrà
descansar en pau, perquè ara viu atrapada en els racons del teatre.
Han de trobar l’arma i qui la va matar i el perquè.
Tota
la història és interpretada per la Gal·la Carner, la Sol Carner,
la Carlota Miramunt, la Laia Oliva i la Sara Prats que interpreten
les noies del campament; la veu en off (la dama) és interpretada per
la Mosa Garcia. Totes les noies van fer una gran interpretació amb
uns personatges molt ben assimilats. Totes les cançons eren molt
maques i les noies tenen una bona veu. I les coreografies, molt
treballades.
El
decorat és polivalent i variat, amb uns mobles senzills i pràctics
que s’adapten a l’escena. El lloc de l’Escorxador és la sala
nova, un espai ideal per representar-hi teatre ja que és un lloc
molt acollidor, íntim i proper al públic. La il·luminació va ser
una mica justa, però elles es van saber adaptar a la perfecció a
l’espai.
La
Dama del musical és una
obra tota composta per Sol Carner. Ella és l’autora del guió, de
la lletra de les cançons, de la coreografia, del disseny del
decorat... tot formant part d’un treball de recerca. Es nota que
porta anys en el món artístic de la dansa i de la interpretació i
per ser el seu primer treball el trobo molt professional.
Aquesta
obra teatral ha sigut sens dubte la millor que he vist en la Mostra
Jove. M’ha agradat la interpretació de les actrius i la història
representada, un tema original tot i ser comú. M’ha fet passar una
bona estona i disfrutar d’un musical d’una autora principiant.
