RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


06/11/2019

Sobre la imperfecció i la recerca de la felicitat

Un suggeridor programa doble

per Sara Esteller

Ana Borrosa i Irene Garcia tenen en comú més coses de les que pot semblar a primera vista. Les dues superen, per poc, la trentena. Després de llicenciar-se en Arquitectura la primera i en Dansa Clàssica la segona, s’han graduat en Coreografia i Interpretació al Conservatori Superior de Dansa (CSD) de Barcelona. També totes dues han estat ballarines amb altres formacions abans de fer el salt a la coreografia. L’humor, la ironia, està present a les seves creacions. Una és de Cadis i l’altra de Múrcia, aires del sud els acompanyen. 

Pink Fish va guanyar el Premi del Públic i el Primer Premi del Certamen Coreogràfic de Sabadell de 2019, i el mateix jurat del mateix certamen també va premiar Great Human d’Irene Garcia.

Get No és el treball de fi de carrera que García va presentar al finalitzar els estudis al CSD, i va estar seleccionat per concursar als Premis de Dansa de l’Institut del Teatre el 2018; pels mateixos Premis, Borrosa ha estat seleccionada per participar amb Jellyfish, que es podrà veure el pròxim 8 de desembre al Mercat de les Flors com una de les quatre peces finalistes. 

Ara, mirem amb detall la proposta de cadascuna d’elles.

Una peixera

Pink Fish, Borrosa se serveix de la dansa i de moviments propis de la natació sincronitzada per a ficar-nos en un aquari amb quatre ballarines. En aquest espai tancat on es domestica als animals situa la gaditana la seva crítica a l'obsessió per la bellesa i la perfecció. El dia 13 de novembre veurem una versió adaptada, amb quatre en lloc de les vuit ballarines originals i una mica més curta en no comptar amb l'escenografia inicial. 

Encara que ha realitzat algunes coreografies anteriors, sobretot en l'àmbit de la seva formació, Borrosa considera Pink Fish la seva òpera prima. Concebuda com a peça per a escenaris, està tenint més recorregut en llocs no convencionals, espais oberts de ciutats espanyoles participants en el circuit A cielo abierto, als carrers d'Olot dins del seu festival Sismògraf o, ara, en un lloc tan emblemàtic com La Pedrera.

És també l'obra que li ha donat l'oportunitat de treballar com a artista emergent en el Graner (el centre de creació de dansa de Barcelona). Durant aquesta residència artística va crear i presentar Nightingale al Castell de Montjuïc, el passat mes de juliol.

A Borrosa li agrada ballar, ho ha fet amb Roser López Espinosa, de qui també va ser assistent de direcció en la peça L’Estol, amb Guy Nader i Maria Campos, amb Manuel Rodriguez, Los Corderos i amb el col·lectiu Big Bouncers, però confirma que el seu camí està en la coreografia. 

A l'aeroport

Irene García va crear la companyia La Quebrá en 2016 després de ballar amb diverses formacions dins i fora d'Espanya. Get No es va estrenar en la seva versió actual el passat 21 de juny. És aquesta la seva primera peça d'envergadura com a coreògrafa. Amb ella ha participat en les programacions del Sismògraf d’Olot, del Sat! Teatre o de L’Estruch de Sabadell. 

L'adaptació que farà per a la singularitat espacial de La Pedrera és molt gràfica: si en la versió de sala tot succeeix com en una pel·lícula, frontalment, amb plans generals, primers plans i situacions fora de camp, aquí utilitzarà tot el que queda fora d'escena i hi haurà zooms als primers plans. 

Els sis ballarins de Get No ens traslladen a un aeroport. La font d'inspiració ha estat la gran quantitat d'hores que García ha passat en solitud en aquests no llocs on existeixen codis universals. Amb això es pregunta sobre com aconseguir la felicitat, o  l'oportunitat d'estar en el lloc correcte per a realitzar els teus somnis. En clau d'humor salten a la palestra les relacions breus, allò transitori; l’humor s’expressa a través d'un dels personatges, una hostessa de vol que reflecteix insatisfaccions i anhels.

Irene García i Ana Borrosa tenen en comú també rigor artístic, originalitat i frescor en la posada en escena i un llenguatge coreogràfic autèntic.

 

www.anaborrosa.com  /  www.laquebra.com