RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


30/06/2019

Crònica sobre l'assaig obert de Les feres de Shakespeare

Una comèdia amb molta música!

per Novaveu

Una petita representació de Novaveu vam conduir el col·loqui de l’assaig obert de Les feres de Shakespeare, dins el cicle Factoria Grec, i vam tenir l’oportunitat de preguntar a Els Pirates Teatre tot el que ens encuriosia sobre aquest nou espectacle que estrenaran a l’Onyric - Teatre Condal. Ens va fer especial il·lusió perquè és una companyia jove molt propera de la qual ens encanta com treballa i la bona energia que desprèn. Incansables i perseverants, Els Pirates,amb 18 anys de trajectòria, ara afronten el seu primer espectacle de gran format: L’amansiment de la fúria, una de les comèdies més sexistes de William Shakespeare, a la qual han volgut donar la volta.

L’aposta d’Els Pirates compta amb una nova traducció i versió del text, signada per Ariadna Pastor, on alguns personatges canvien de gènere (per exemple, Lucenzio passa a ser Lucenzia, interpretada per Mariona Castillo, fet que inclou a la peça una relació lèsbica) i les actituds masclistes s’allunyen de l’exemple a seguir i queden retratades com a tòxiques.

L’assaig obert va començar amb la presentació dels personatges que apareixeran a l’obra, cosa que ens va tenir fascinats una estona, perquè la majoria dels actors dupliquen o tripliquen personatge. De fet, per primera vegada en la història de la companyia disposaran de dues persones entre cametes per ajudar els actors a canviar-se de roba. Ricard Farré, membre històric d’Els Pirates, fent broma, comenta que aquesta ajuda és necessària només per als actors i actrius externs a la companyia (Lloll Bertran, Mariona Castillo, Arnau Puig o Jordi Vidal) que no estan avesats als canvis frenètics de personatge i de vestuari marca de la casa.

Els Pirates ens van oferir dues de les cançons originals que ha composat Ariadna Cabiró per a l’obra. La mateixa compositora va tocar el piano en directe i l’actriu Laura Aubert, el violí, mentre tots els intèrprets cantaven els temes amb una petita dramatització. Malgrat la presència que hi tindran les cançons, l’espectacle no es vol definir com a musical, sinó com “una comèdia amb molta música”, ja que, segons afirma la companyia, el gènere musical està molt connotat, es relaciona sovint amb una priorització de les veus i de l’espectacularitat coreogràfica, i per a ells text i música han de tenir el mateix pes en aquesta producció. Els actors, certament, tenen una àmplia trajectòria en el món del teatre de text, malgrat que tinguin també un molt bon nivell vocal.

En el col·loqui, van deixar clar que la peça no es desvincula de l’original de Shakespeare, sinó que pretén acostar-lo als valors de l’actualitat i fer-lo arribar a tot tipus de públic: als seguidors habituals del bard i també al públic jove, al qual apel·len aferrant-se a la joventut de l’equip creatiu, a la readaptació feminista del clàssic i al bon ritme de l’espectacle. Es vol mostrar que Shakespeare no ha caducat, però que tampoc ha de ser una peça de museu. Els clàssics hi són per a ser reinventats.

En aquest sentit, no es mostren competitius davant la decisió de la també històrica companyia Parking Shakespeare d’escenificar una versió de L’amansiment de la fúria, dirigida per Carla Rovira, aquest mateix estiu. El director de Les Feres deShakespeare, Adrià Aubert, explica que la tria de la peça per part de cada grup va ser independent, i que totes dues companyies aposten per aportar una nova visió a una de les peces més sexistes de l’autor anglès. Això sí, des de llenguatges i òptiques molt diferents. Per aquest motiu, esperen no fer-se competència. En tot cas, sembla ser que el muntatge d’Els Pirates, per la seva singularitat i pel ritme (textual i musical) que promet tenir, no podrà comparar-se amb cap altra proposta del Festival Grec, ja que serà, molt possiblement, una de les més populars i, si no ens falla la intuïció, també una de les més inoblidables.


Joana Cortils i Nil Martín (@nilmartinlopez)