RECOMANACCIONS. cròniques ‘a la cuina’


15/05/2014

Crònica del primer dia

Un Infern de Dante on hi cap tot i tothom

per Toni Polo

La planta baixa de la Fabra i Coats està cap per avall. El col·lectiu Insectotròpics, juntament amb aquesta fàbrica de creació en la qual estan de residents fins a finals d’any, preparen La baixada als inferns, de Dante. Una visió absolutament lliure de la primera part de la Divina Comèdia que busca els punts de vista més diversos a través de les arts més variades: dansa, pintura, escultura, performances, teatre, transformisme, vídeo, música... es barrejaran d’una manera improvisada aquest dissabte, 17 de maig, entre les cinc de la tarda i les deu de la nit.

Per a això, Insectotròpic, grup format per sis artistes que dominen i juguen amb el vídeo i la pintura (sobretot), tot amanit amb música, comptaran amb la col·laboració d’altres creadors amb els quals ja han treballat anteriorment o que han estat seleccionats en una convocatòria oberta. El motiu: l’infern de Dante. Des de l’entrada del poeta en els inferns (Lasciate ogni speranza, voi ch’entrate!) Dante i Virgili (dos actors -el que fa de poeta clàssic, una drag queen amb patins-) faran de conductors pels cercles dels pecats. Travessarem els llimbs, passarem pels inferns de la luxúria, de la gola, de l’avarícia, passejarem entre heretges... Tot plegat, per descomptat, serà una reinterpretació actual: “La luxúria, per a Dante, era una altra cosa del que pot significar per a nosaltres, i no parlem ja de la heretgia”, explica Xavi Xanuart, Xanu, pintor i insectotròpic. El què està clar és que ningú no caurà en el recurs (moooolt temptador) d’abocar a les brases diabòliques els polítics en plena campanya perquè sí: “Seria massa fàcil”, opina la Maria, una altra insctotròpica.

“Els grups ‘convidats’ faran el que vulguin, no ho sabem”, ens diu el Xanu. Experimentaran tots plegats en una creació oberta i lliure de la qual sorgiran, a ben segur, nous projectes per a cada grup. Insectotròpics, que des de finals del 2011 han creat i passejat pel món dos projectes –La caputxeta galàctica i Bouazizi-), representaran també a la Fabra i Coats el Purgatori de Dante (el 4 de juliol) i el Paradís (el 4 d’octubre). “Encara no sabem quins formats adoptarem, potser no tindran res a veure amb aquest i farem una mena d’streaming, ves a saber”, adverteix la Maria.

“El públic no té cap zona prohibida, es passejarà per la instal·lació i, si vol, interactuarà amb les obres. Haurà d’anar amb compte, perquè és un work in progress, és a dir, estarem treballant, creant, construint. Jo estaré pintant i potser els taco i tot”. La música és responsabilitat (principalment) dels Za!, grup que (juntament amb Mishima) també són residents ara mateix a la Fabra i Coats. Ells donaran coherència melòdica a la representació de cada cercle infernal.

De tota manera, veient com es troba la sala, ens podem fer a la idea del què ens espera, tot i que, encara, de manera molt difusa. Els artistes estan preparant les dues grans pantalles en les quals s’explicarà, de manera més o menys guionitzada, què està passant, en quin cercle de l’infern ens trobem, en quin punt es troben les escultures, quines visions zenitals es veuran, per quines maquetes es passejaran les càmeres... “Tot el que estem treballant ara és només l’estructura del projecte, la gràcia és guardar l’energia de la improvisació”, insisteix el Xanu.

Hi ha maniquins, hi ha una mena d’habitació plastificada, estris de pintura, objectes molt diversos. Veiem un munt de bitllets d’euros d’algun joc, és fàcil deduir que els diners hi tenen molt a veure, en l’infern. Hi ha monitors de televisió escampats, caps de bèsties robòtiques, escales obertes, caixes d’eines i ordinadors i sintetitzadors aquí i allà... “no és res amb el què ens trobarem dissabte al matí, quan hi serem tots”, adverteix la Maria. Doncs dissabte al matí vindrem a fer la segon crònica de seguiment. Poca cosa podrem afegir perquè, ja sabeu, l’important estarà en la improvisació. Visca el risc!

(El final de la Lliga de futbol, que coincideix en bona part de l’horari, ni interessa ni fa por: potser esdevé un altre tipus d’infern i s’afegeix en algun lloc una pantalla, encara que potser no cal...)