Senyalat pels peixos-pinzells realitzats pels alumnes de l'Escola El Far de l'Empordà, el Festival Inund'art ha arribat als carrers de Girona entre l'1 i el 3 de juny. Instal·lacions i intervencions a l'espai públic han permès descobrir i re-descobrir la ciutat d'una manera nova i original. Com els draps blancs dels alumnes de l'optativa de plàstica de 4rt d'ESO de l'Institut Jaume Vicens Vives al pont de les Peixateries Velles, que ens fan aturar mentre el travessem i reflexionar sobre com estem cada vegada més "empantallats". També al programa figuren performances diferents, com la "Lectura al presoner que vaig ser" dins del refugi antiaeri. Quatre artistes - Pep Aymerich, Antoni Madueño, John Moderno i Raquel Moron - actuen simultàniament, reprodueixen gestos i sons, amb la veu o amb instruments especials, donant vida als espais de la memòria.
Uns altres espais tancats i amb història – la Carbonera i la Cisterna, antigament la part soterrània d'un antic convent – van ser l'escenari d'un recorregut sensitiu i col·lectiu creat pel grup teatral La Nave va. El projecte s'anomena Nit d'asil i uneix l'actuació dels actors amb la implicació dels participants. Es narren les històries de 4 persones que han hagut de deixar el seu propi país per sobreviure, en moments històrics i països diferents, des de la guerra civil espanyola fins a l'Àfrica. La llum és dèbil, fins que ens tapen els ulls i ja no podem comptar amb el sentit de la vista. Totalment a mercè dels altres, ens deixem portar i comencem un viatge cap a terres desconegudes.
Respirant un aire humit i amb el soroll de fons de la pluja (real), travessem el mar muntats en una embarcació, pugem unes escales que semblen no acabar mai, agafats a l'espatlla del veí. El fet de estar junts ens dóna seguretat, sentim la presència reconfortant dels altres, que estan al nostre mateix vaixell. Però un cop arribats ens esperen una corda que ens lliga, uns sacsejaments i uns crits que no deixen lloc a esperances. Una veu amb olor d'espècies ens murmura a l'orella que ja és tard per tornar enrere. Els sentits estan a l'aguait, estem totalment involucrats. No es pot no pensar en la gent que en els segles passats i encara avui ha hagut que deixar el seu país per marxar cap a un altre destí, perseguint una esperança de vida millor. Privats de les seves identitats i tractats com animals, marxen amb innocència, records i por cap a la nit. Una nit misteriosa i terrible, on els malsons es tornen realitat.
Per sort, existeixen maneres de dissipar els malsons: la llum i la calor humana. Des de la foscor, apareixen persones, espelmes i coixins sota una tenda. Bevem un tè calent, asseguts i reconfortats. Cal molt poc per tornar a ser humans i sobretot per fer sentir humans els altres. A vegades no cal demanar, sinó només compartir i donar llum. Agafats de la mà, tornem cap al principi, a mirar unes maletes plenes de records, de fotos de refugiats, amb colors i en blanc i negre.
El passat i el present han passat pels nostres cossos, hem viscut sensacions noves i intenses. De manera simple i molt eficaç, amb pocs objectes i molta imaginació, els actors de La Nave Va ens han fet posar a la pell dels altres, recordant què és l'empatia i què significa acollir. Un espectacle necessari més que mai, a dia d'avui; que pugui inundar moltes altres ciutats i consciències.
Francesca Trevisan
