Aquests dies, de la mà de Fira
Trapezi, estem gaudint a Reus d’una fabulosa mostra del circ actual amb un
ampli ventall de propostes artístiques. Els espectacles han arrencat dijous al
vespre amb la inauguració i la primera nit de Cabaret nocturn a la plaça del
Mercadal i s’han reprès divendres a la tarda fins aquest diumenge, aturats només
–i per estricta necessitat– a causa de la pluja (divendres a la nit) o per
lesió d’algun dels artistes (de la companyia Kaaos Kaamos, dissabte a la nit). La
decepció general davant la suspensió d’un espectacle sempre hi és, però ni es poden
fer acrobàcies sobre una pista humida ni es pot forçar un cos que exigeix una
pausa. És un dels handicaps de les
arts en viu i que, en circ, dobla el risc. La màgia pot girar-se en contra.
Però no tot han estat espectacles
i aquesta és una de les claus de la seva riquesa. Fira Trapezi també ha ofert
un variat programa d’activitats professionals a Cal Massó, l’espai d’acreditacions
i trobada del sector. Divendres s’ha pogut participar dels tallers organitzats
pel projecte transfronterer De Mar a Mar – Pirineus de Circ investigant les
metodologies que s’utilitzen en els processos d’investigació, coneixent de
primera mà l’acompanyament artístic, descobrint best practices de les dinàmiques en xarxa i posant el nas a tot el
que hi ha darrere del caixet. La jornada s’ha complementat amb una taula rodona
sobre cooperació internacional on, a partir de diferents casos, s’han exposat múltiples
tipus de cooperació tant pel que fa a agents implicats com als focus d’atenció.
Entre les conclusions: la disparitat de capacitats i necessitats dels socis,
els inconvenients de la discriminació positiva (per als no seleccionats), la
durada dels projectes... Qüestions que s’estan analitzant a fons per anar
resolent en properes experiències.
També ha estat molt interessant
la presentació de COFAE (Coordinadora de Fires d’Arts Escèniques a l’Estat
espanyol) amb la presentació d’algunes xifres sobre la presència del circ en la
seva xarxa de fires, com per exemple que al 2018 s’hi van programar 56
companyies amb els percentatges més elevats a Leioa (20%) i la Mostra Igualada
(18%) i inferiors a Madferia i Alcoi (2% en totes dues); i una segona taula
rodona, en aquesta ocasió organitzada per la fira amb l’APCC (l’Associació de
Professionals del Circ de Catalunya), al voltant de l’herència del circ on s’ha
fet evident que el sector és acollidor i es vol lliure: hi cap tothom i defuig d’etiquetes.
A més, dissabte s’han dut a terme
reunions ràpides –cada cop més esteses en les fires escèniques– entre
companyies i programadors, i un dinar que ha congregat tots els perfils de
professionals acreditats en un ambient distès favorable a la conversa.
Així doncs, al backstage, darrere de l’exhibició
pública d’espectacles als teatres i les places, el Trapezi treballa activament
per contribuir a l’impuls del món del circ, un món que –com la resta d’arts
escèniques– es troba en replantejament constant i busca noves fórmules per gaudir
de la millor salut possible: a nivell creatiu i dels creadors que li donen
vida.
Les fires són molt més que 4 dies
d’espectacles, que una gran festa escènica compartida, són un dels pous de
cultiu més rellevants i imprescindibles de qualsevol indústria. Trapezi, la cita
estratègica del mercat del circ a Catalunya, ha acollit enguany més de 270
professionals inscrits i ha revalidat el seu rol amb nota. Aquesta tarda clourà
la 23a edició amb molt bones sensacions generals, però no acabarà pas la feina,
posarà un punt i seguit per començar a dissenyar el Trapezi 2020.
