Petjades, La noia de la
benzinera, Margarita, Guardar la roba, Tot inclòs...
no estic intentant crear un relat encriptat ni res per l’estil. No identifiqueu
aquests títols? Sí, són títols. Es tracta dels guanyadors del Festival Píndoles
que s’ha celebrat al Castell de Montjuïc els dies 7,8 i 9 de juny. Que no sabeu
què és això del Píndoles? Tranquils, jo fa poc també ho desconeixia però és tan
xulo que no us ho podeu perdre l’any que ve. És un festival anual, enguany el
cinquè, que se sol celebrar un cap de setmana de la primera quinzena de juny,
de manera que ja podeu anar reservant les dates a l’agenda del 2020. La
filosofia del festival: petites mostres teatrals, en escenaris insòlits i amb
caràcter, que proporcionen a l’espectador una perspectiva particular de l’obra.
El que en diuen “ fer teatre fora del
teatre”.
La dificultat dels participants? Saber explotar l’escenari natural que
se’ls ofereix per enriquir el text i arrodonir-ho amb una actuació que superi
les inclemències de l’entorn (fred, vent, soroll...) Tot un repte! Un repte que
han superat amb escreix.
Que sona molt bé però no enteneu el mecanisme? El millor que podeu fer és
consultar el web i veure fotografies per
entendre-ho. Cada 30 minuts es representen diverses obres simultàniament, de
manera que l’espectador té marge de maniobra i pot decidir quines obres vol
veure i quan. Cada obra té uns horaris assignats. L’espectador pot decidir
veure totes les obres seguides o bé, veure’n algunes de determinades. Cadascú
es crea el seu propi menú. Motiva, oi? Les entrades es poden comprar online,
o bé, directament al Castell de Montjuïc.
De què van les obres? Hi ha de tot: comèdia, drama, escenes quotidianes,
escenes històriques, actualitat, innocència, picardia, poesia, bellesa, dansa,
circ, curtmetratges, música, crítica, xarxes socials, Glovo, rentadores, puces,
amor, violència, racisme... buf! Encara voleu que segueixi? N’hi ha per a tots
els gustos. I a més a més, cada any és diferent, tot varia en funció dels
participants.
Que no ho sabíeu? Que us
hauria agradat anar-hi? No patiu! Teniu l’oportunitat de veure les quatre obres
guanyadores en un espectacle itinerant que comença aquest mateix mes de juny al
Tantarantana el dia 18; el segueix El Maldà el dia 21 i després la Sala Flyhard
el dia 26. Teniu per triar i remenar. Podeu obtenir les entrades en aquest enllaç .Correu que
volen!
Que encara no sabeu si
anar-les a veure? Voleu alguna orientació? Sou poc aventurers, oi?
Tot inclòs té l’habilitat de
tractar un tema seriós des d’una perspectiva còmica i irònica. Podríem dir que
gira el mitjó, però el mitjó segueix sent mitjó. Un text divertidíssim de Jordi Centelles que gràcies a les
interpretacions d’Ester Cort i José Pedro García adquireix el to idoni
per transmetre al públic el cru missatge que amaguen els somriures que ens
generen. Frívol. Sí. Molt frívol. Però la futilitat és la clau d’aquesta obra.
La frivolitat ens fa pensar.
Teniu més ganes de riure? Margarita és la vostra obra. Un text fresc
i divertidíssim que beu de la ironia per ironitzar. Qui és Margarita? Una jove
que entra en un conflicte intern quan descobreix que la patata del McDonald’s
que li ha portat un noi de Glovo, en una nit de tempesta, no té bon gust. Irene Minovas ens diverteix amb el seu
aire còmic i desimbolt. L’espectador no podrà evitar simpatitzar amb ella: hi
ha gent que cau simpàtica i la Margarita en mans de Minovas no n’és una
excepció.
Que riure tant cansa? Ho puc entendre. Per això teniu La noia de la
benzinera, una obra senzilla i directa que denuncia la vulnerabilitat de la
dona davant la justícia oficial i social. És inevitable pensar en el cas de La
Manada i en l’elevat nombre de víctimes de la violència de gènere. Lucía Sánchez i Neus Cortès ens transporten a diferents escenaris amb la seva
habilitat dramàtica, ja que res més omple l’espai, només la seva energia.
Una mica decaiguts per la crua realitat? Es pot intentar solucionar-ho amb Guardar
la roba, l’obra que va votar el públic del festival. L’equilibri entre
crítica social i comicitat la fan una obra simpàtica que et permet sortir del
conjunt amb molt bon gust de boca. Un manyoc de roba bruta i roba neta que fuig
de l’assetjament i acaba travant una breu amistat somiatruites amb un final
inesperat. Qui no voldria aquest final?
I Petjades? El títol que he mencionat primer en aquesta recomanació?
Per a mi, la cirereta del pastís. Emoció a flor de pell. Una obra preciosa, en
un espai significatiu i immillorable on no calen les paraules; l’espai,
l’actuació, la música i la intervenció del públic ho diu tot. Només puc dir:
mil gràcies a Pau Palaus i Manu Barandiaran per aquesta excel·lent
i sincera actuació. Sou genials! Cal Gras, un dels membres del jurat, l’ha
premiada amb la residència. Molt bona elecció. Esperem que ens avisin aviat per veure-la.
Crec que ja us ho he dit tot. Ara només cal que gaudiu de l’espectacle de
les obres premiades al Tantarantana, El Maldà i la Sala Flyhard, i que anoteu
en la vostra agenda la futura cita que teniu amb el Festival Píndoles. Apa! A
pindolar tots que el món s’acaba! Us escapolireu o pindolareu?
Annie
Pugnau
