Ens
colem a un dels assajos d’Hàbitat (doble penetració) dirigida per Roger
Torns. Encara assagen a un local de la Nau Ivanow abans de passar a
la Sala Atrium, on estrenaran aquest dijous 12 d’Abril, i començar a
muntar ja tota l’escenografia, audiovisuals i llums.
Veiem 5
intèrprets joves que surten a escena amb el mòbil a la mà, ja que aquest és un
element principal en la seva proposta. Diana Gómez, Georgina Latre, Maria
Hernàndez, Jaume Viñas i Rafa Delacroix donen veu a un seguit de textos
escrits per Carla Linares, Mar Pawlovsky, Laura Daza, Maria Hernàndez, Pablo
Macho, Jaume Viñas i el mateix Roger Torns amb una metodologia curiosa:
l’escriptura automàtica. A partir d’aquests textos, escrits en diferents
sessions, finalment Torns ens presenta una dramatúrgia i un espectacle que
forma part del seu taller de fi de carrera.
El que
més ens interessa del petit fragment que hem vist és com introdueixen de manera
descarada i abusiva l’ús dels telèfons mòbils i les xarxes socials en la posada
en escena. Per exemple, en les escenes on hi participen normalment només dos
intèrprets, la resta segueix a l’escenari gravant amb el telèfon mòbil, des de
diferents angles, enfocant el que està passant i penjant-ho directament a les
xarxes socials, cosa que encoratgen a fer també al públic en el seu particular
pròleg. D’altra banda, els intèrprets també poden decidir no fer cas a
l’escena i quedar-se a un racó de l’escenari pendents dels seus missatges
completament absorbits pel món online, essent allà presents en cos però no en
ment. Fins i tot en les mateixes escenes ens trobem que els personatges es
distreuen amb ullades constants a la
pantalla del mòbil. Així doncs, a banda del text, ens interessa molt el seguit d’elements
i capes que formen part de la reflexió que té lloc a l’obra: la
transformació de la societat en l’era digital.
En les
diferents escenes podem observar la influencia de Byung-Chul Han,
filòsof coreà conegut per les seves reflexions sobre l’evolució de la societat
des de tots els nivells (polític, social, industrial, etc) a partir de
l’aparició del món digital. Byung-Chul Han postula que estem en la
“societat de la transparència”, en la qual hem decidit de manera més o menys
voluntària exposar per complet les nostres vides, i en que la transparència és
tan normalitzada , que la falta d’exposició és sospitosa. Si no estàs a les
xarxes socials, és perquè tens alguna a amagar.
Ens hem
venut, hem fet un pacte tàcit amb les xarxes socials que ens han creat la
necessitat de comunicar absolutament tot el que passa a les nostres vides a
canvi d’autoestima basada en “likes”. Hem renunciat a la nostra intimitat i ja
ens està bé així, per què així és com funciona el món actualment. Segons
Byung-Chul Han “El “like” és un “amén” digital. Quan fem clic al botó de “like”
ens sotmetem a un entramat de dominació. L’Smartphone no és només un eficient
aparell de vigilància, sinó també un confessionari mòbil. Facebook és
l’església, la sinagoga global (literalment, la congregació) del món digital”.
Al llarg
de l’assaig hem pogut observar diferents escenes, que tenen com a nexe comú que
passen la mateixa nit i que es troben connectades per diverses xarxes socials.
Personatges altament individualistes, poc empàtics, narcisistes i egoistes. Tal
i com reflexiona Han: “Els mitjans digitals converteixen a la societat de cada
vegada més pobre en discurs. Impedeixen la construcció d’una comunitat en un
sentit empàtic. Només produeixen a l’atzar multituds d’individus aïllats,
d’ego, sense cap cohesió, sense discurs. L’individu ja no és una entitat
política capaç de produir un nosaltres”.
Així
doncs, l’obra ens presenta un present força pessimista, una societat no
col·lectiva, que no es mou en grup, sinó molts individus aïllats que mitjançant
la connexió digital, conformen una xarxa (mai més ben dit). A tots els
personatges, en el fons, només els importa el seu propi plaer o benefici. Això
evidentment crea un ventall de conflictes i situacions, que no es resolen tan
fàcilment com si visquéssim en una societat amb una consciència col·lectiva .
Una
obra que amalgama situacions, conflictes i reflexions. Una crua i fidel
representació de la realitat actual i de les noves relacions. Ens hi veiem
reflectits, ens impacta i ens obliga a preguntar-nos-hi, som a temps de rectificar?
Som a temps de reformular el nostre ús de les tecnologies i les xarxes socials
per a trobar connexions reals entre nosaltres? Construir cap endavant
utilitzant els avenços digitals per a apropar-nos, enlloc d’aïllar-nos, i
aconseguir una societat col·lectiva.
Anna Molinet @Annafase_
Sílvia Mercè i Sonet @Pinyasonet
