Rifa
republicana
El 25 de maig de 1939, 1.599 persones
van guanyar una rifa: aparèixer en la llista per a embarcar al
Sinaia destí Mèxic i abandonar el periple de misèria del seu
primer exili. Van embarcar a França amb el vistiplau del Servei
d'Evacuació de Refugiats Espanyols (SERE), una dels darrers vestigis
encara actius d'una República partida pel jou feixista. Durant el
viatge d'escapada de Franco van anar desprenent-se del que els
semblava menys imprescindible. El periodista madrileny Alfredo Muñiz
no va abandonar mai el Romancero gitano que li havia signat el
propi Garcia Lorca. La mare de Carmen Rayo, que va anar a raure a
Mèxic després d'un periple per França i Àfrica, va guardar el seu
ventall.
27 d'agost de 2014. La companyia
catalana Obskené i la mexicana Teatro Ojo forcen una segona rifa i
una nova tria d'objectes. Dins de la fira de teatre al carrer de
Tàrrega, munten una rifa (tal com sona) entre les persones que
responen a una fàcil enquesta i cedeixen, argumentant, un element en
exposició fins el 14 de setembre, que serà tornat posteriorment.
Aquest és el repte de l'acció performàtica-instal·lació Què
t'emportaries per sentir la teva llar lluny de la teva terra?
Només hi ha fins el 7 de setembre per optar a un tiquet d'aquesta
rifa que es premia amb un viatge per a una persona, tot pagat, de 10
dies per Mèxic, resseguint les passes dels prop de 25.000 exiliats
espanyols que van tenir l'oportunitat d'una segona vida (tot i que
amb moltes estretors, d'arrencada). El sorteig es farà el diumenge
de clausura del festival, a partir de les vuit del vespre. Durant la
fira, el públic, tindrà l'oportunitat de consultar i estudiar què
és vital per poder viure segons els candidats de la rifa. Dimecres
passat, l'acció va començar amb una cercavila a la plaça Sant
Antoni fins arribar a l'espai Sinaia, al carrer del Mestre Martí.
Una mare alliçonava al seu fill “I tu que te'n duries? El Budy?
Els hi deixaries uns dies perquè ho exposessin?” El nen no
semblava gens conforme de despendre's durant aquest breu lapse de
temps del que deuria ser la seva mascota.
A les set de la
tarda ja tenien un primer objecte. Es tractava d'unes claus que
obrien la casa dels pares. Guardar unes claus familiars porta
implícit la necessitat de tornar a les arrels. Diuen que Margarida
Xirgu, que estava fent una gira sud-americana quan va esclatar la
Guerra Civil, sempre més va guardar les seves claus de la casa de
Badalona. Ella havia pensat de tornar, per donar suport a la
república. Però va ser el mateix Federico García Lorca que li va
recomanar que fes campanya per la democràcia i la llibertat des de
l'estranger, sent-ne una excel·lent ambaixadora cultural. Un cop
superat ell conflicte, podria fer servir les claus. Xirgu mai més va
poder tornar a casa seva. Només uns anys després de recuperar la
democràcia, es van traslladar les seves despulles a la seva terra.
Obskené
és una companyia que tensa la corda de la veritat. Que busca noves
formes per explicar la història, un passat, i mirar de treure-li,
aparentment, el seu pes de dolor. Ho va fer anteriorment a Trossos
(Fira Tàrrega i TNT 2012), a partir de les històries d'immigrants
llatinoamericans. També a la relació malaltissa entre uns germans
bessons sota el domini de la colònia espanyola: Redaliz,
(Grec 2013). Ara, d'una manera aparentment lúdica, mostren les
troballes de la seva investigació de sang i de sentiment. De vida i
d'emocions. El viatge serà un capítol més d'aquest treball (no
descarten fer més rifes en altres teatres, si compten amb el suport
dels programadors) de recerca. Qui vulgui quedar-se a casa però
intuir les dificultats d'aquell viatge de l'esperança al buit, podrà
rebre un bagul ple de material que en fa inventari. Aquest paquet
anirà viatjant, mes a mes, d'una llar a una altra.
Més
informació a www.granrifa.org
