Prèvia de El Bosc (Part II) Videoclip

La Pedrera obra les
portes a les arts escèniques contemporànies durant aquest mes de maig,
novament, amb el cicle Noves escenes on, dins d’una eclèctica
programació, hi trobarem El Bosc (Part II) Vídeo clip que és la segona
part derivada de l’espectacle El Bosque, de Pablo Gisbert
i Juan Navarro, estrenat al Festival TNT 2018 de Terrassa.

Aquesta manera de fer
teatre convida l’espectador a reconèixer i fer-se seu el que veu jugant a
l’escenari, a ampliar el concepte d’espai i temps; una idea que també vam veure
a la primera part d’El Bosque i se segueix explorant en aquesta segona
part. De fet, és una reflexió que es desenvolupa a La plaza (Premi de la
Crítica 2018 en categoria de Noves Tendències) de la companyia El Conde de Torrefiel
que corigideix Gisbert amb Tanya Beyeler.

Aquest remake d’El
bosque es farà, però, en un espai més reduït i sense disposar de les
72 hores que durava la proposta a Terrassa, una instal·lació escènica
panoràmica en constant moviment i canvi. Aquesta segona part ve protagonitzada
pels mateixos joves desocupats que es conceben a ells mateixos fora de la
societat, deslligats de qualsevol obligació o necessitat social d’arribar a
algun lloc; Viuen el present, essent on són, sense plantejar-se què faran
en un futur ni qüestionar-se el que ja ha passat. Durant l’espectacle els
trobarem tant en directe, fent una de les accions més rellevants del muntatge,
com en les projeccions; la seva presència serà encara més notòria que a la
primera part.

Si en El Bosque
la intenció dels ideòlegs era construir un espai on el públic s’hi perdés i,
sobretot, s’hi estigués, hi passés temps i apreciés l’evolució del bosc
trencant les regles del temps escènic, la proposta a La Pedrera requereix
reduir mitjans i centrar-se en dues idees clares: talar un arbre i gravar un
videoclip. Malgrat les diferències en el format de les dues propostes conceptualment
mantenen les mateixes idees de fons. Un espectacle que no tindrà el text com
element vertebrador de la peça i, si hi apareix, serà en clau més musical que
literària. Si els espectadors tindrem llibertat de moviment, com en la primera
part, o serem conduïts col·lectivament ho descobrirem aquest dijous dia 16 de
maig a la Sala Gaudí de La Pedrera.

Lluny del teatre
convencional, aquests autors aposten per generar espais de creativitat on ens
sorprenguem del que estem veient, sentint, percebent… on hi hagi lloc per
l’imprevisible també, perquè el teatre es reinventa contínuament i, amb ell,
tots nosaltres. I al cap i a la fi segueix essent teatre; en paraules de
Gisbert: “L’amor, encara que vingui de dues persones del mateix sexe,
sempre serà amor. El teatre, encara que formalment sembli diferent, sempre serà
teatre.” En aquest sentit el bosc, seguirà sent un bosc es representi com
es representi.

Joana Cortils
(Novaveu) amb el suport de
Jordi Bordes (Recomana)