postfunció de “Mar i Cel”

Prefunció a Mar i Cel? Genial,
l’oportunitat de veure de prop l’escenari, el vaixell i la
preparació d’una obra emblemàtica del nostre teatre, tant pel
text, com per la representació.

A la nostra entrada ens esperava a punt
per salpar el vaixell de mar i cel. Veles arriades ni un detall
faltava, el mateix del 88 i encara impressionant. El primer va ser
l’abordatge evidentment, un grup de grumets assaltant la joia de la
corona, el vaixell del principal musical català, a l’altura de
qualsevol altre del món. Sens dubte un moment excitant ser allà al
damunt mentre girava sobre si mateix, un impossible sobre l’escenari
d’un teatre vist de primera mà.

Un cop ja
pirates, Christian Machío, de Recomana, ens explicà les entranyes
de l’espectacle i pas a pas el camí que portà Dagoll Dagom a
llançar-se als oceans i viure sota la llei de la bandera negra. La
inflexibilitat de les franquícies estrangeres i la seva decisió
d’exercir la llibertat en expressar-se sobre l’escenari foren les
que els portaren a les aigües escrites per Guimerà, adaptades per
fer un musical que marcaria un punt de viratge del gènere a
Catalunya. I fins avui. Aquí no seria possible mantenir en marxa de
forma permanent un espectacle com aquest, però segur que el tornarem
a veure, una i altra vegada, a les cartelleres dels nostres teatres.

La gràcia d’una prefunció és que
t’expliquen i a vegades pots veure per darrere aquells detalls que
durant l’obra resulten màgics i fan que siguem capaços de veure
mar on hi ha fusta i gairebé sentir el vent al navegar. Podria
semblar que conèixer la veritat d’aquests detalls hauria de
trencar l’encant del que s’està veient, però, just al contrari,
no fa sinó magnificar l’apreciació de l’espectacle i
incrementar el respecte al resultat que els seus creadors han
aconseguit.

Ja per acabar voldria agrair a les
persones d’Escena25, Recomana i als responsables de l’obra i el
teatre per brindar-nos aquesta oportunitat i encoratjar-los a
continuar la feina que estan fent. Moltes gràcies.

Quelot Martín