Postfunció de “La ratonera”

Què és el que fa que La Ratonera -The Mousetrap- d’Agatha Christie sigui l’obra de teatre més longeva de la historia? Es va estrenar fa 52 anys i encara avui en dia continua en cartellera a Londres…

Un grup d’encuriosits ens vam posar d’acord per acabar d’una vegada per totes amb el misteri. A les set de la tarda de dijous ens vam citar a l’Apolo, decidits a escodrinyar fins a l’últim racó del teatre, prendre nota de tot allò que ens sorprengués, i estar atents a tot allò que ens semblés rellevant.

Un teatre es veu d’una manera molt diferent quan és ple de vida, d’actors dalt de l’escenari i de públic esperant ansiós a la platea, que quan totes aquelles persones no hi són. Entrar dins les entranyes de l’Apolo amb un grup de gent del tot desconeguda esperant descobrir un misteri ens feia semblar, talment, personatges d’una obra d’Agatha Christie. La tarda va transcórrer d’allò més entretinguda: una visita per veure els secrets de l’escenari per part de l’actor Joan Amargós i una xerrada sobre allò més important que havíem de saber abans de veure La Ratonera, per part del crític teatral Christina Machío.

De la nostra estada a l’Apolo en van poder extreure moltíssimes conclusions: allò que està fent que l’obra sigui un èxit a Barcelona, i diferents hipòtesis sobre quina és la clau que fa que La Ratonera sigui l’obra més vista de la història. La tarda va transcórrer sense incidents, però estic segura que Agatha Christie, la reina de les novel·les de terror psicològic, n’hagués estret un bon text d’aquella tarda inusual:

Un grup de gent desconeguda que s’ajunta per recórrer les profunditats d’un escenari fosc i mig buit intentant descobrir un misteri…Per sort, no va passar res. O almenys, això és el que sembla; ja se sap que a les obres d’Agatha Christie les morts no es veuen perquè mai passen damunt de l’escenari…

Elisabet R. Luján