• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Articles
  • /
  • Poliana Lima: «La cultura conforma el cos»
ARTICLes
Irene García, Defi

per Irene Garcia

Poliana Lima: «La cultura conforma el cos»

Publicat el: 3 de febrer de 2026

Cos, identitat i llinatge cultural al Mercat de les Flors

El març de 2026, el Mercat de les Flors acull un recorregut singular pel treball de Poliana Lima, coreògrafa i ballarina brasilera que presenta tres peces en pocs dies, permetent al públic endinsar-se en una investigació que recorre tota la seva trajectòria. Oro Negro (dimecres 4 de març, Sala MAC), The Common Ground (dissabte 7 i diumenge 8 de març, Sala MAC, dins de Dansa Metropolitana) i A Place to Dance (divendres 13 i dissabte 14 de març, Sala MAC) dibuixen un mapa de preguntes que giren entorn del cos, la identitat i la pertinença.

La presentació de les tres obres en un mateix context permet llegir el treball de Poliana Lima com una investigació que es desplega en el temps. Quinze anys de projecte coreogràfic i setze d’experiència migrant conflueixen en aquestes peces, que es presenten ara com a parts d’un mateix recorregut, marcat per preguntes sobre identitat, cos i pertinença.

Aquest procés comença amb Oro Negro, una peça estrenada el 2022 però nascuda d’una investigació iniciada el 2019. En aquesta, la pregunta per la identitat esdevé cultural i corporal.

«La cultura conforma el cos: com parles, com balles, com et mous, com et relaciones. Tot això és escriptura corporal»

La peça apareix com un ritual, una excavació on el cos es converteix en arxiu viu de múltiples llinatges —occidentals, afrodescendents i migrants— que coexisteixen i es tensionen.

Poliana Lima Oro Negro © Alvaro Gomez Pidal
Oro Negro © Alvaro Gomez Pidal

Amb The Common Ground, que es presenta els dies 7 i 8 de març, la investigació es desplaça cap a la comunitat. Sis intèrprets construeixen en escena una petita col·lectivitat que s’exposa a la mirada del públic.

«M’interessava treballar amb persones que tinguessin experiència de migració o d’estar entre mons»

La peça proposa un pols amb allò normatiu i juga amb el grotesc, el burlesc i l’irreverent, activant preguntes sobre com mirem la diferència i com aquesta diferència pot convertir-se en rebuig o en proximitat. Segons la mateixa Poliana, «és una petita comunitat, d’alguna manera, dissident, que manté un pols amb la mirada del públic i que pot convertir l’alteritat en una cosa monstruosa».

Poliana Lima The Common Groundp © Luis Domingo
The Common Ground © Luis Domingo

El recorregut culmina amb A Place to Dance, que es podrà veure els dies 13 i 14 de març, una col·laboració amb la bailaora de flamenc britànica resident a Sevilla Yinka Esi Graves. Aquí el focus se situa en la trobada. «Compartim la idea que el cos és un lloc de saber», explica Poliana. «La dansa no és només estètica, també és coneixement, espiritualitat, transmissió». El moviment apareix com un espai de pertinença i de vincle, on el cos esdevé territori compartit.

Aplacetodance Graner©miguelangelrosales
A place to dance ©miguelangelrosales

Un element uneix les tres peces de manera visible: la presència de la mateixa Poliana Lima com a intèrpret. Ballar i dirigir alhora suposa un repte, però també una declaració de principis. En la seva pràctica, el cos no executa una idea, sinó que la genera i la transforma.

«El coneixement neix d’una relació íntima amb el cos i el moviment. Ballar junts no és només diversió, és una forma d’unió i de coneixement».

Lluny d’oferir una experiència decorativa, Lima espera que el públic surti del teatre amb preguntes. «Em posa trista quan la dansa es rep només com una cosa bonica. La dansa parla de coses profundes, de la vida». A Oro Negro, la incomoditat pot formar part del viatge; a The Common Ground, la diferència pot esdevenir proximitat; a A Place to Dance, el gaudi compartit es revela com una cosa transformadora.

Amb aquestes tres peces, el Mercat de les Flors acull l’univers de Poliana Lima: un diàleg entre obres que convida a mirar el cos com un lloc on es creuen memòria, comunitat i desig, i on la dansa es converteix en una forma de pensament compartit.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Oro negro

No hi ha crítiques relacionades

CRÍTIQUES RELACIONADES / The Common Ground

No hi ha crítiques relacionades

CRÍTIQUES RELACIONADES / A Place to Dance

No hi ha crítiques relacionades

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: info@recomana.cat

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat