Z i l'habitació 113

informació obra



Autor:
Joan Carles Bellviure , Lina Prosa
Direcció:
Carles Molinet
Intèrprets:
Luca Bonadei, Jordi Cumellas, Rodo Gener, Salvador Oliva
Il·luminació:
Joan Borràs
So:
Xavier Núñez
Vestuari:
Antònia fuster
Ajudant de direcció:
Xavier Núñez
Traducció:
Anna Soler i Horta
Sinopsi:

Un vodevil excèntric. Una habitació d'hotel especial. Uns treballadors d'hotel que lluiten i es sinceren per defensar uns estatus decadents. Un client solitari que du amb ell la possibilitat d'acabar amb un règim totalitari. El client nom Z, que casualment es la última lletra del abecedari, como la última oportunitat del canvi. El canvi és el somriure. El somriure és la revolució i el riure la llibertat.

Crítica: Z i l'habitació 113

02/11/2014

Mori el vodevil sense quasi amagatalls, regni el teatre de l'absurd!

per Jordi Bordes

Iguana Teatre es remet a l'slapstick, aquella comedia que farien cèlebre en el cinema mut Harold Lloyd o Charlot. Estan molt lluny, per tant, de visites anteirors que presentaven trames foscos com el "Woyzek" de Büchner o l'"Ubú rei" d'una farsa insultant. Ara, la seva diana és la comèdia i l'entreteniment. La peça pnavega per molts camins certament. Els moments més ben trobats és quan es desplega l'absurd per un equívoc. Sembla que la conversa no pugui avançar si el director de l'hotel no recorda en quin establiment va anar una nit, a Sebastòpol. Són només dos personatges en un espai buit (només queden les portes de la cambra i del lavabo, un llit prou pobre i un armari repintat d'esmalt vàries vegades)I sí, un quadre espantós de la reina Abigaïl. Però les imatges i històries que despleguen són tantes que sembla qhagi d'escltar la cambra. Després arribar+à el moment tipic de vodevil de portes (només tres!) que s'obren i es tanquen amb massa poques trames que s'entrecreuen. El reslutat és que la comèdia queda massa austera. Un vodevil demana exuberància de repartiment. I, certtament, amb 4 actors és dif``icil que puguin haver gaires equívocs ni secrets a amagar. 

Un entreteniment que vol fer riure més del que aconsegueix. Potser si haguessin estirat el fil del teatre de l'absurd amb aquests antiherois, que no renuncien a justificar-se i sobreviure dignament la situació, haguessin fet més via...

Trivial