Victòria

informació obra



Intèrprets:
Joan Anguera, Mercè Aránega, Pere Arquillué, Jordi Boixaderas, Nil Cardoner, Mar Ulldemolins, Emma Vilarassau
Escenografia:
Max Glaenzel
Il·luminació:
David Bofarull
Ajudantia de direcció:
Alícia Gorina
Vestuari:
Berta Riera
So:
Damien Bazin
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Autoria:
Toni Cabré
Direcció:
Òscar Molina
Sinopsi:

Victòria és el nom de la protagonista d’un triangle amorós enmig de la lluita política clandestina en una ciutat atemorida per la dictadura. La necessitat finalment l’obligarà a prendre partit entre les ideologies permeses i les prohibides... Victòria és el darrer text de Pau Miró, una de les veus més destacades del panorama teatral català contemporani.

Pau Miró, finalista en la categoria de text. Premis de la Crítica 2016

Max Glaenzel, finalista en la categoria d'espai escènic. Premis de la Crítica 2016

Crítica: Victòria

21/05/2016

Cèrvols

per Francesc Massip

Victòria és un esforç lloable per presentar i explorar una realitat que ara sembla que mai no va existir per obra i gràcia de l'amnèsia col·lectiva a què ens va abocar el frau de la transició, desmemòria que conreen eficaçment tots els partits dinàstics espanyols i molt concretament els delinqüents que governen les cavernes. Pau Miró dóna continuïtat a la seva trilogia animal (Búfals, Lleons, Girafes), ara amb uns cérvols espantats que configuren una tetralogia. I confegeix una peça ambiciosa, potser massa ambiciosa, que per això mateix no deixa d'esquitxar una certa decepció. Hi ha una primera part molt prometedora i ben encarada que obre estimulants expectatives que queden, però, empantanegades en una segona part afectada pel llast del desdibuixament... Bon equip d'intèrprets, amb moments de gran intensitat en mans d'Emma Vilarasau i Mercè Arànega, més apagats Boixaderas i Arquillué. Clar que per transmetre la sensació d'acubament, de misèria moral i opressió asfixiant en tots els replans de la vida no calia que la posada en escena ho fos d'aixafadora. El plantejament és bo, però els personatges, llevat de la protagonista, estan com a boirosos i sovint resulten poc convincents.