UNTITLED_I will be there when you die

Dansa

informació obra


Autoria:
Alessando Sciarroni
Intèrprets:
Lorenzo Crivellari, Edoardo Demontis, Victor Garmendia Torija, Pietro Selva Bonino
Composició musical:
Pablo Esbert Lilienfeld
So:
Pablo Esbert Lilienfeld
Producció:
Teatro Stabile delle Marche, Centro per la Scena Contemporanea, Comune di Bassano del Grappa, Biennale de la danse, AMAT, Mercat de les Flors/Graner, Dance Ireland Dublin
Estrena:
Dins el festival SÂLMON< 2013
Sinopsi:

Aquesta és una peça sobre el pas del temps que neix d’una reflexió sobre l’art de manipular amb destresa els objectes: els malabars (el malabarisme). Aquest treball és el segon capítol d’un ampli projecte que es diu Will you still love me tomorrow?, la recerca que Alessando Sciarroni es proposa realitzar a partir de l’esforç, la constància i la resistència.

En aquest nou treball, el llançament d’objectes evoca la fragilitat de l’existència humana. La idea és despullar-nos dels estereotips que s’associen a aquest tipus de circ en l’imaginari col·lectiu i explorar-lo com a llenguatge.

Alessandro Sciarroni és performer, coreògraf i director amb una gran trajectòria en les arts visuals i molta experiència teatral. El seu treball ha estat representat a 17 països europeus festivals de dansa i teatre contemporanis. Enguany ha estat convidat per crear una peça curta per a la Biennal de Venècia.

Crítica: UNTITLED_I will be there when you die

28/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Bàrbara Raubert

MECANICISMES DANSATS

Una casualitat deliciosa ha succeït aquests dies a Barcelona, en poder gaudir doblement d'una mirada al cos com la màquina extraordinària que és, dins un sistema d'emocions imparables. Depero i Sciarroni són els causants d'aquesta coincidència, i La Pedrera i el Mercat de les Flors els facilitadors de la mateixa.

És la primera vegada que aquests dos italians aterren a Barcelona, Fortunato depero mig segle després de la seva mort, és a dir, amb una visió transversal de la seva trajectòria; Sciarroni en plena maduresa experimental que el fa conduir-se per terrenys desconeguts però sempre amb un estil clar i depurat.

Fortunato Depero va fracassar en el seu intet de treballar pels Ballets Russos, a Diaghilev no li va agradar la seva proposta, però el contacte amb aquest món va ser esperonador per a l'artista futurista, que va trobar en el cos dels ballarins la maximització de les seves idees mecanicistes. Des d'aquell moment, l'home-titella, la màquina-humana, la ballarina-tubular passen a ser els protagonistes de les composicions plàstiques que recreen el dinamisme del moment i les relacions entre els cossos i el seu entorn.

Alessandro Sciarroni, pel contrari, encara que format en teatre, ha estat absorvit pel món de la dansa sense ni proposar-s'ho. Untitled és la seva darrera peça, on posa en escena quatre malabaristes que no paren de fer volar les seves bitlles en els 50 minuts que dura l'obra. Un muntatge hipnòtic que acaba targiversant la percepció de l'espectador, amb les bitlles com a protagonistes animats de la peça que es mouen per tota l'alçada de l'espectacle, amb un ball ingràvid de piruetes, i que afecta als homes en escena perquè es veuen obligats a girar els braços maquinalment un cop i un altre. Moviments repetitius i individualitzats que, a base de la suma i juxtaposició, acaben relacionant i creant diàlegs entre ells, com un retrat constructivista de la gestualitat quotidiana.

A partir d'un moment donat de l'espectacle, les ombres dels malabaristes es refracten en tots els colors llum i allí Sciarroni convoca, potser sense saber-ho, l'ànima de Depero, que apareix ballant com un més dels malabaristes i flotant entre les bitlles.  En una de les pintures exposades a La Pedrera, no se sap com, ha aparegut una bitlla on abans hi havia una forma cònica. No se sap si l'ha pintat Sciarroni.