Totem

Circ

informació obra


Intèrprets:
Jonathan Buese (barres elevades), Roman Ponomarov (barres elevades), Fabio Luis Santos (barres elevades), Caoliang Wang (barres elevades), Eric Hernandez (aros), Vladimir Novotny (trio d'anelles), Virginie Canovas (trio d'anelles), Maciej Labutin (trio d'anelles), Bai Xiangjie (monocicles amb bols), Ju Qianqian (monocicles amb bols), Liu Chen Chen (monocicles amb bols), Wang Jiawen (monocicles amb bols), Wu Yurong (monocicles amb bols), Phillippe Thibodeau (clown), Tyler Block (roda Cyr), Oyun-Erdene Senge (contorsió), Viktor Kocherin (escalada), Nicolas Pires (diàbolo), Louis-David Simoneau (trapezi), Marie-Christine Fournier (trapezi), Thom Wall (malabarisme), Shandien Larance (aros), Denise Garcia-Sorta (patins), Massimiliano Medini (patins), Anatoli Baravikou (barra russa), Dzmitry Barsukou (barra russa), Aliaksei Buiniakou (barra russa), Veaceslav Cebanu (barra russa), Tamir Erdenesaikhan (barra russa), Alexandr Laschenko (barra russa), Aliaksei Liubezny (barra russa), Alexandr Mikhaylov (barra russa), Dzmitry Khvilatsiuk (barra russa), Eduard Sokal (barra russa), Jon Monastero (clown)
Interpretació musical:
Esi Acquaah-Harrison, Christian Laveau, Elvis Aljus, Alexandre Hudon, Alejandro Romero, Julien Bonvoisin, Annette Bauer, Josh Geisler
Direcció:
Robert Lepage
Autoria:
Terrence McNally, Terrence McNally
Sinopsi:

Totem mostra a l'pespècie humana des del seu origen amfibi fins al seu desig de volar. Els personatges evolucionen i eviquen una tortuga gegant, el símbol de l'origen de moltes civilitzacions antigues. L'espectacle explora els llaços que uneixen els homes amb altres espècies, el seus somnis i el seu potencial infinit.

Crítica: Totem

25/03/2018

Espectale amb gran acabats però notables mancances dramatúrgiques

per Jordi Bordes

Si el Cirque du Soleil vol casar, de forma coherent, la musica, el teatre i el circ cal que sigui honest. No pot ser que sota una pàtina de l'evolució de la vida a la Terra entri qualsevol número, sense ni tant sols fer l'esforç d'empatitzar-hi. Tot ha de venir justificat i entrat en l'ordre i el ritme que precisi. Aquest Totem és preciós en molts passatges i demostra que els acròbates es poden moure i projectar emocions de personages animals o inanimats. Des de la seva acció i des del seu estaticisme. És un joc estètic vibrant, com sempre. En això, no perd nivell. Però no és correcte que la dramaturgia es talli amb altres números (igualment molt ben cuidats) com el duet de trapezi o la roda Cyr, per exemple, que no lliguen cap relació amb el prim i ambivalent fil argumental.

Un altre problema que sobta d'aquest muntatge és una mirada masclista alarmant. En dos passatges l'home sedueix la noia, com si aquesta només pogués tenir aquest paper passiu, d'espera. És desconcertant trobar una actitud tant vella en una producció d'una subtilitat, sensibilitat i ganes de reforçar un nou llenguatge per al circ contemporani. O la representació de la dona que prepara el jaç per a la seva parella en la nit de noces (!). Semblen quadres extrets del Hollywood més tronat i, tot i que el que mana és el seu exercici gimnàtic i acrobàtic, fa angúnia veure tants descuits contínuament.

La vida apareix d'una casualitat, potser. Però és aquesta reiteració que fa possible l'evolució que defensaria Darwin, davant de la incredulitat dels seus científics coetanis. Darwin passeja per alguna escena (és un bon joc trencar l'espai temporal per enfrontar l'home modern amb els primats, els seus ancestres) i acaba excel·lint en una mena de laboratori de científic boig. Robert Lepage (The Andersen Project, Lliure 2008) és un entusiasta de la tecnologia als seus espectacles. Sí. però també ho sap trencar amb la simplicitat d'un efecte analògic. En aquest cas, aquesta escena són les aparicions del clown Fisherman que mai es barreja amb les bèsties amfíbies però que constata la relació de l'anhtiheroi quotidià amb la Natura i els altres humans.

L'espectacularitat de Totem ve avalada per un dispositiu mecànic insaciable, incessant, que tant té aspecte de pont pacífic com de drac amenaçador, o... un coet còmic. I les audiovisuals conviden a enganyar la vista i trobar -hi la platja, el desert, el fons marí en una fusió inacabable d'imatges. Funciona com el millor segon pla de tots els quadres, un exercici que abans sempre dominava un cos actoral que, ara, s'hi veu arraconat en no mesclarTotem amb els números que l'intercal·len, inexplicablement.