The Greatest and 2nd Smallest Circus in the World

Circ

informació obra


Intèrprets:
Emanuele Fiandri, Lisa Skjøth Madsen, Lucca Tapino
Direcció:
Adrian Schvarzstein
Il·luminació:
Ivan Tomasevic
Escenografia:
Anna Mcneil, The Brunette Bros
Companyia:
Soon
Autoria:
Companyia Soon
Sinopsi:

Un caos ben compost. Un espectacle amb moltes cares. Un potent univers musical i un personal teatre de titelles. Escenari ambulant i circ en miniatura. Pallassos de refinada expressió… Brunette Circus no és només un circ, és una experiència amb fermesa danesa i temperament del sud. Un llenguatge propi i ple d’humor.

Crítica: The Greatest and 2nd Smallest Circus in the World

13/05/2018

Caricatura i poesia en un itinerari per a intrèpids espectadors

per Jordi Bordes

Si el circ fos tot felicitat, el protagonista es podria prendre una caipirinha al sostre de la vela i una torradeta amb molta maionesa. Si el circ fos tant precari, la funambulista de torn hauria de compatibilitzar l'escalfament abans de pujar a jugar-se la pella amb la venda de crispetes per un euro. Si el circ fos teràrquic, el director aniria sempre amb un havà a la boca encès (o no, és igual)i escopint impoperis i mala llet entre els camàlics i també als espectadors que no obeeixen les seves ordres. Si el circ fos per a principants, el becari esclafaria la màquina de pelar panotxes i es convertiria en un ninja que ho trenca tot, després de patir l'última vexació del capatàs. El circ no és cap d'aquests extrems però els personatges de Brunette Bros imaginen que és així. Fan viure aquesta paròdia als espectadors que divertidament esparverats reaccionen a aquesta mena de troupe en decadència, d'uniformes descolorits i tacats. De cafetera en comptes de motor dièsel. El retrat dantesc va acompanyat de l’humor de patacada (amb persecucions, caigudes i trencadissa generalitzada). Però, tot i aquesta aparent barroeria, es dóna el moment per al conjunt musical, per a un treball de titelles tendre i còmic, que il·lustra un treball artesà de transformar ferralla en joguines. Un preciós (i divertit) viatge a la melancolia. Si no fossin tendres, serien els més punkies de la carretera.