Teia

Circ

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Itinerari Fira Mediterrània 2019
Jordi Bordes
Itineraris recomana

Julia Farrero va presentar, fa tot just un any a Fira Mediterrània, un suggeridor material de treball: Trobar l’equilibri en la teia abans de la baixada de Sant Joan. Un element desigual, tant artesà com aquelles cordes i el tronc de Joan Català a Pelat. Després de passar per Fira Tàrrega, ara ja arriba amb el to d’estrena. La intèrpret i creadora ha sabut manenir la intensitat estranya (d’un silenci que permet imaginar el crec-crec del foc, cim avall i les imperfeccions de la fusta). Es mereix una atenció especial, còmplice, que va molt més enllà de l’observar que exigeix una manera de respirar contemplativament, disfrutant de cada una de les seves troballes. En silenci. Com Jordi Galí quan construeix les seves instal·lacions, com si fos un tramoia enjogassat, sempre mirant endins.

Ajudantia de direcció:
Matleena Laine, Meritxell Mestre
Direcció:
Irene Vicente Salas
Sinopsi:

L’acròbata Júlia Farrero ens convida a fer una pausa en el ritme frenètic en que estem immersos amb una peça entre el moviment i el trapezi, de llenguatge simple i visual, inspirat en la tradició pirenaica de les falles. L’objectiu és fugir del dia a dia per revenir a la tradició, als orígens i endinsar-nos en la màgia del foc, l’olor de fusta i la barreja d’imatges i moviment.

Crítica: Teia

14/10/2018

Acrobàcia i falles

per Iolanda G. Madariaga

La tradició de fabricar i encendre falles (grans torxes) al Pirineu i Pre-Pirineu es perd en el temps, a la part més occidental aquestes falles es cremen al solstici d’estiu, mentre que la part central del Pirineu català, les faies -dites així a Bagà, Berguedà- es cremen al solstici d’hivern en la festa de la Fia-Faia. Aquestes celebracions agràries van merèixer una gran exposició en la XIXèna edició de la Fira. Ara l’acròbata Júlia Farrero s’inspira en allò que envolta aquest ritual de culte solar. Presenta a la plaça Major un espectacle en termes embrionaris. L’espai escènic tractant-se d’aquest referent no podria ser altrament que un cercle sobre el qual evoluciona l’artista. En un primer moment, les veus -extretes com a testimoni etnogràfic dels constructors de falles- serveixen d’introducció i teló de fons per a la preparació del cercle ritual determinat per les potes del trapezi. Les evolucions de l’acròbata per l’espai són solemnes: la construcció de la falla mereix atenció i coneixements, s’ha de poder carregar i ha de cremar durant el recorregut. Els bocins de fusta disposats, en cercle deixen anar l’olor a fusta que, en l’escenari obert de la plaça, es dispersa. Després d’una llarga preparació, comença el joc amb el trapezi on les falles seran suspeses per esdevenir el punt de subjecció de l’acròbata. Uns quants exercicis encara tímids completen un projecte d’espectacle en el que es troba a faltar una mà que assisteixi en donar alçada i fixar el trapezi.