Super3 El Musical

Familiar | Musical

informació obra


Companyia:
TV3 i Dagoll Dagom
Estrena:
Estrena
Intèrprets:
Albert Ausellé, Neus Ballbé, Domènec de Guzmán Ciscar, Berta Errando, David Marcé, Joan Valentí, Ester Vázquez
Autoria:
Gerard Hausmann, Cristina Jiménez, Joan Lluís Bozzo
Direcció:
Joan Lluís Bozzo, Gerard Hausmann
Ajudantia de direcció:
David Pintó
Direcció Musical:
Marc Parrot
Vídeo:
Mai Balaguer, Trinitat Manzanares, Pepa Sáez, Ferran Romeu, David Giribet
Coreografia:
Paca Portillo, Escola Memory
Escenografia:
Paula Bosch
Il·luminació:
Ignasi Morros
Vestuari:
Anna Ros i Carmen García
Caracterització:
Anna Ros i Carmen García
Producció:
TV3 i Dagoll Dagom
Sinopsi:

El Super3 de Televisió de Catalunya, en col·laboració amb Dagoll Dagom, presenta “Super3: El Musical”, un espectacle de nova creació que s’estrenarà aquest desembre al Teatre Victòria de Barcelona. Protagonitzat pels coneguts personatges de la família del Super3 i les seves populars cançons, el musical promet moltes emocions i molta comèdia en una història que ens endinsa en un castell embruixat

Crítica: Super3 El Musical

22/12/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Si la pretensió era traslladar els personatges de la tele, al teatre, l'objectiu s'acompleix. Però no van gaire més enllà. L'humor surrealista, amb traç de còmic, que tant bé defineix els estats d'ànim de la família especial que viu de lloguer en un pis del senyor Pla (ara enamorat, ara avergonyit, ara empipat perquè no li valoren res...) no s'aconsegueix pràcticament traslladar a escena. És una oportunitat perdida perquè la capacitat del directe pot generar una empatia. També es podria tenir en compte a servir un pla de trama/discurs per als pares i tiets (que són els que paguen les entrades!) i se'ls obvia, lamentablement.

L'espectacle és interactiu perquè, com en la festa dels súpers, els protagonistes demanen als seus fans que connectin cantant els temes que són himnes coreogràfics. Els espectadors, o millor dit els Súpers que ocupen platea i amfiteatre corresponen obedients. Tot i que el Victòria sighui un dles teatres de major aforament de la ciutat (amb més e mil butaques) és una oportunitat per veure d'aprop els actors. I això, genera una gran satisfacció, a jutjar pels "ooohs!", d'entrada.

Trenquen la quarta paret per convidar a què cantinm i que els ajudin però sobretot quan, per primer cop mostre una Mildred que estarà bona part de l'espectacle tancada en la torre més alta d'un castell encantat.altra vegada, el senyor Pla amb l'obsessió de fer la punyeta als seus llogaters pretén cuinar-la amb carxofes i convertir tota la colla (inclosa la seva neboda, Pati Pla) en zoombies, amb algun aire del vídeo de Michael Jackson, però sense gota de maquillatge per a caracteritzar-los.

Espectacle per a Súpers, que són una pila de ciutadans de Catalunya, efectivament. Aquests (ni sobretot els seus acompanyants adults), però, no podran conèixer gaire més de la persuassió del teatre, de l'espectacle en viu i en directe.