Sopa de pollastre amb ordi

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Ferran Utzet, Llàtzer Garcia
Intèrprets:
Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Ricard Farré, Pol López/ Enric Cambray, Maria Rodriguez, Josep Sobrevals, Lluís Villanueva/ Óscar Intente
Escenografia:
Josep Iglesias
Il·luminació:
Guillem Gelabert
So:
Damien Bazin
Vestuari:
Annita Ribera
Caracterització:
Àngels Salinas
Ajudantia de direcció:
Mònica Molins
Producció:
La Perla29
Autoria:
Esteve Soler, Victoria Szpunberg i Txell Bonet
Sinopsi:

Ambientada a Londres i abastant més de vint anys, de 1936 a 1956, Sopa de pollastre amb ordi explica la història d’una família de classe obrera, els Kahn, en un món que canvia a tota velocitat. L’obra mostra com el temps erosiona, lentament i implacable, tot el que es troba per davant. La progressiva pèrdua de conviccions, somnis i ideals polítics, la passivitat i la negativitat davant les injustícies, es presenten en paral·lel a la desintegració de la família Kahn, cada cop més fragmentada i desunida. Seguint les vides de set personatges que un dia van lluitar junts per construir un món millor, Wesker exposa diferents posicionaments davant els ideals i la vida, però alhora construeix un fresc familiar enormement emocionant i colpidor cap el qual sentim una immediata identificació i tendresa.

Finalista a espectacle dels Premis de la Crítica 2018

Ferran Utzet finalista de direcció a Premis de la Crítica 2018

Màrcia Cisteró finalista a actriu principal dels Premis de la Crítica 2018

Lluís Villanueva finalista a actor de repartiment dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Sopa de pollastre amb ordi

07/03/2018

Memòria d'olors i sabors que alimenten l'esperit

per Iolanda G. Madariaga

Marcia Cisteró, esplèndida, construeix una mare de família que s’erigeix en una Mare Coratge amb totes les ombres que una figura de relleu ha de tenir. Al seu voltant, s’articulen els personatges que travessen el temps des dels duríssims anys trenta del segle XX, fins el moment en que Wesker escriu l’obra, el 1958. Potser la pressa del present impedeix parar esment d’olors i sabors, de músiques que conformen la memòria sentimental. Però la memòria sentimental és un instrument privilegiat per construir la història, sobretot la d’aquells que solen quedar al marge de la Història, d’entre ells, les dones. Sopa de pollastre amb ordi és una història familiar, la de la família Khan, una història feta de lluites que casi mai queden recollides en els llibres. Els seus personatges planten cara al feixisme ascendent als anys trenta des de la seva condició d’obrers d’origen jueu, s’allisten a les Brigades Internacionals de la Guerra Civil, lluiten a la Segona Guerra Mundial i assisteixen a l’entrada dels tancs soviètics a Hongria. El que explica Wesker amb la seva Sopa, és el desmantellament de les esperances dels qui van confiar en poder construir un món més just i igualitari emparats en la doctrina comunista. Moments èpics explicats des de la cuina d’un habitatge obrer de l’East End de Londres i misèries humanes, consubstancials a l’espècie. Wesker introdueix una sospita en la seva obra: la de que el progrés humà sigui tan sols un mite. Aquí rau la vigència d’un text que pot semblar ancorat en un passat llunyà però que ens interroga sobre el nostre present més immediat i esperona la lluita.

Ferran Utzet i Llàtzer Garcia han decidit desempolsar-lo. Malgrat que l’anècdota té un espai de representació prou real, Utzet fuig del realisme a l’ús i opta per una posada en escena en un quadrilàter nu amb el públic a les quatre bandes. En el transcurs de les escenes, l’espai escènic va prenent cos per tornar a desdibuixar-se cap al final. D’aquesta manera, el discurs transcendeix les dades concretes referenciades. Un discurs solcat per les vicissituds d’uns personatges que es perfilen com a grans perdedors. El pal de paller de la família Khan, la mare, restarà fidel a la doctrina. Marit, fills, gendre, cunyada i amics aniran abandonat l’idealisme per diferents camins. L’elenc al complet composa un mural dur del desencís al que, malgrat tot, saben dotar d’una tendresa i pietat que commouen profundament.