Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano

informació obra



Intèrprets:
Josep Maria Pou, Carles Canut, Borja Espinosa, Guillem Motos, Amparo Pamplona, Ramon Pujol, Pep Molina
Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona, Teatre Romea, Festival de Mérida
Ajudant de direcció:
Montse Tixé
Escenografia:
Paco Azorín
Vestuari:
Antonio Belart
Autor:
Peter Weiss
Dramatúrgia:
Ricardo Iniesta
Sinopsi:

A més de ser un dels pensadors més coneguts de l'antiga Atenes i mestre de Plató, Sòcrates està considerat el pare del pensament occidental. Ell, un savi que no va voler escriure els seus pensaments perquè trobava que tothom n’havia de desenvolupar els seus propis, va ser l'autor d'aquella irònica expressió amb què la humanitat reconeix avui la seva ignorància: «Només sé que no sé res».

L'actor Josep Maria Pou dóna vida al pensador, dient un text escrit i dirigit per Mario Gas. Ell s'encarrega d'interpretar un Sòcrates que serà jutjat i condemnat pels seus conciutadans després d'haver denunciat la corrupció a Atenes i haver advertit contra el paper supersticiós i manipulador de la religió oficial. Acusat de menysprear els déus i corrompre la joventut, es va negar a fugir, com li proposaven els seus deixebles, quan va ser condemnat a ingerir una copa de cicuta. I la seva va acabar convertida en una de les morts més famoses de la història.

Crítica: Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano

05/10/2015

Nou treball excel·lent de Josep Maria Pou en una posada en escena massa dura

per Jordi Bordes

És cert que Sócrates era radical i no es preocupava gaire gens per les formes. La seva ànsia per parlar i raonar en veu alta el dominava. Des d'aquest punt de vista, la posada en escena que proposa Mario Gas és molt coherent  amb la manera de ser del filòsof, que va decidir prendre's la cicuta abans que renunciar a la seva idea de justícia. Josep Maria Pou fa un protagonista un punt simpàtic d'entrada i que va enrocant sobre la posició que el manté en judici. Ell creu en la democràcia i, encara que el jurat popular pugui prendre una decisió equivocada ell no és ningú per a escapolir-se'n, tot i tenir medis per fer-ho. Li preocupa més la deshonra i la rectitud de les seves accions, que no pas la Mort. 

Què li passa, doncs, a aquest Sócrates, tant atractiu (i tant ben interpretat)? Doncs que la posada en escena és massa densa, no es troba la manera per espaiar les rèpliques, donar més pes als secundaris i que donin una visó més humana. Carles Canut, en el paper d'amic, sí que pot mostrar la part humana sincerament, sense exageracions i aporta una de les millors escenes. Com la de la dona (Amparo Pamplona) que es clama per la tossuderia, sabiduria i bondat del seu marit (que els ha portat a la ruïna, això sí) a peu de butaques, tement-se que no demanarà mai l'indult. En la dramatúrgia, es busca trencar el discurs (amb la broma d'apagar i connectyar els móbils que pronuncia el mateix Pou guarnit de Sócrates), arrencant d'una de les escenes finals per fragmentar la cronologia però no és suficient. La fredor dels raonaments de Sócrates (enginyosos) no es contrasten amb l'escalfor dels que l'odien i dels que el veneren. Tampoc hi ajuda gens les veus en off dels ciutadans d'Atenes, que resulta més aviat sobrer.