Shirley Valentine

informació obra



Adaptació:
Ferran Toutain
Direcció:
Miquel Gorriz
Intèrprets:
Mercè Aránega
Il·luminació:
Jaume Ventura
Escenografia:
Jon Berrondo
Vestuari:
César Olivar
Composició musical:
Miquel Gorriz
Ajudant de direcció:
Anna Maria Ricart
Producció:
Focus, Mola Produccions
Autor:
Joel Joan, Hèctor Claramunt
Sinopsi:

La Shirley és una mestressa de casa de Liverpool que té una relació rutinària amb el seu marit i dos fills que ja han marxat de casa. Un dia, una amiga li fa un regal sorprenent: un bitllet d’avió per marxar, totes dues, quinze dies de vacances a Grècia. La proposta trasbalsa la Shirley, que es pregunta què se n’ha fet d’aquella noia que tenia tants somnis i com és que s’ha convertit en una dona de mitjana edat que beu vi blanc mentre prepara un ou ferrat amb patates fregides pel seu marit.

Shirley Valentine és un monòleg còmic que ens parla de la possibilitat de canvi i del coratge de viure. I ho fa d’una manera tan vital, tendra i divertida alhora que no podem fer res més que deixar-nos arrossegar per la força de la seva protagonista.

Crítica: Shirley Valentine

27/09/2018

Mai és tard, si t´ho proposes

per Ferran Baile

Quan vaig deixar de ser Shirley Valentine?”, es pregunta amargament a si mateixa, la senyora Shirley Smith, mestressa de casa, servil esposa de l´avorrit i previsible senyor Joe Smith, mare de dos fills ja adults (que van a la seva)…auto enclaustrada dins la seva cuina, parlant-li a paret i fent-li el sopar al marit que arribarà cansat i exigent com cada dia dins de poc més d´una hora. 

Un text precís que no perd actualitat

Estrenada el 1986, Shirley Valentine, no ha parat de representar-se arreu. El personatge de la protagonista d´aquest monòleg i la seva angoixa vital, segueix sent perfectament actual i vigent, per més que la figura de la dona mestressa de casa totalment dedicada al seu marit i els seus fills hagi evolucionat en molts casos en una dona més alliberada i que treballa fora de casa.  El questionar-se en l´edat madura i quan els fills ja són adults i es valen, o haurien de valer-se, per sí mateixos, el sentit de la pròpia vida, és una necessitat humana eterna i universal. De la determinació ferma i conseqüent de trencar la monotonia i la buidor, aparentment confortable o anestèsica, del cercle en que un mateix s´ha empresonat, depèn el renàixer i retrobar-se o el d´anar  pansint-se i morir en vida.

Totes i tots tenim motius de reflexió per que d´una manera o altres i cadascú envoltat de les seves circumstàncies, som Shirley Valentine. La magistral frase en que una Shirley recuperada i plenament Valentine es refereix al seu marit (a la societat convencional i “benestant” que l´ envolta), es tota una declaració de principis.

Una actuació magistral

Mercé Aranega és una de les grans actrius de la nostra escena, que està en aquest moment absolutament dolç de la maduresa. Broda una Shirley Smith, progresivament Valentine, que et guanya, entranyable, irònica (mai perd el sentit de l´humor), divertida i amargament trista, decidida, valenta, lúcida i en recuperar-se a si mateixa indiscutiblement sensual i atractiva. Perfecta en els matisos, deixa sense alé al públic quan trenca la veu, desprès d´un seguit d´iròniques i divertides cabòries sobre la seva vida quotidiana, per questionar-se quan va deixar de ser Valentine, ella. Et guanya i et porta amb ella camí de Grècia i del seu intel.ligent alliberament. No és d´estranyar que sessió darrera sessió tot el públic posat dempeus immediatament desprès de dir l´ultima frase, rendeixi homenatge a aquest magistral treball d´actuació, servint en tot moment un text que ja és un clàssic del teatre contemporàni i que a ningú-na deixa indiferent.  

Un gran autor

Willy Russell (23 d´agost del 1947), és dramaturg, guionista, autor, compositor i lletrista. Sens dubte un dels més importants autors del teatre contemporani. Nat a Liverpool (Shirley Valentine també vivia a Liverpool), va iniciar-se professionalment, quasi no podia ser d´altre manera, amb el musical John, Paul, George, Ringo…i Bert (1974), que va ser un primer gran èxit, passant dels circuits independents a les principals sales i aconseguint destacats premis i nominacions. Cultivant un teatre popular, en que els protagonistes són persones de classe obrera, ha seguit un continuat i creixent èxit amb Stags and Hens-Cérvols i Gallines (1978, portada al cinema el 1990, amb el títol de Dancin´ thru the dark-Ballant a l´obscuritat) i especialment amb Educant a Rita-Educating Rita (1980, portada al cinema el 1983 amb Michael Caine i Julie Walters), Germans de sang-Blood Brothers (1983, portada al cinema el 1993) i Shirley Valentine (1986, portada al cinema el 1989), Our day out (2009-2010)…totes elles premiadíssimes i constantment representades a Londres i arreu del món. Nombrosos treballs per a televisió, com a guionista i compositor, i recentment la publicació de la seva primera novel.la. Més que interessant la seva web, www.willyrussell.com. La versió al cinema de Shirley Valentine va ser interpretasa per la mateixa actriu que ho va estrenar al teatre, Pauline Collins. Malauradament no s´ha editat encara en DVD a Espanya (sí es va fer en VHS, però doblat). Sí es pot aconseguir el DVD original en anglés, via Amazon.

Un muntatge al servei de l´actriu i el text

Tan el director Miquel Gòrriz (dramaturg, autor, escriptor, professor, un dels seus últims treballa ha estat la direcció d´Art amb Francesc Orella), com l´escenògraf Jon Berrondo (escenografia plana, blanca, il.lustrada en relleu, primera part, cuina de la casa, i en un petit apunt tridimensional, paisatge de la platja plà, roca al davant i la taula del bar d´en Costas, atrezzo, en primer terme), han tingut la virtut de quedar discretament en segon terme, servint en tot moment el treball de l´actriu i el text.

Altres versions estrenades

Una altre gran actriu, Amaparo Moreno, va protagonitzar Shirley Valentine, el 1994, dirigida per Rosa María Sardà (Teatre Villarroel i posteriorment a l´antic Teatre Goya). En versió castellana també va comptar amb dues artistas excepcionals, Esperanza Roy (1992, Yo amo a Shirley Valentine) i Verònica Forqué (2012, versió que es va poder veure al Teatre Romea).

No es perdin el gran treball de Mercè Aranega, i el text, tan actual, de Shirley Valentine.

Un apunt per a la reflexió

Encara avui, a la major part dels països europeus (anglosaxons i nòrdics), la dona, per llei, perd el seu cognom, és adir el seu nom familiar (les arrels), en casar-se i passa a acompanyar el nom de pila amb el cognom del marit. Un colonialisme masculí que sembla d´altres èpoques i que a qui escriu aquestes línees li segueix sorprenent i semblant terrible, i encara més, en païssos tradicionalment molt més sensibles al tema. Curiosa i afortunadament això no passa en els països llatins, on és una decisió personal, per convencionalismes tradicionals i-o socials, però on no perd legalment el cognom de soltera.

Text : ferranbaile@gmail.com


Trivial