Shirley Valentine

informació obra



Adaptació:
Ferran Toutain
Direcció:
Miquel Gorriz
Intèrprets:
Mercè Aránega
Il·luminació:
Jaume Ventura
Escenografia:
Jon Berrondo
Vestuari:
César Olivar
Composició musical:
Miquel Gorriz
Ajudant de direcció:
Anna Maria Ricart
Producció:
Focus, Mola Produccions
Autor:
Joel Joan, Hèctor Claramunt
Sinopsi:

La Shirley és una mestressa de casa de Liverpool que té una relació rutinària amb el seu marit i dos fills que ja han marxat de casa. Un dia, una amiga li fa un regal sorprenent: un bitllet d’avió per marxar, totes dues, quinze dies de vacances a Grècia. La proposta trasbalsa la Shirley, que es pregunta què se n’ha fet d’aquella noia que tenia tants somnis i com és que s’ha convertit en una dona de mitjana edat que beu vi blanc mentre prepara un ou ferrat amb patates fregides pel seu marit.

Shirley Valentine és un monòleg còmic que ens parla de la possibilitat de canvi i del coratge de viure. I ho fa d’una manera tan vital, tendra i divertida alhora que no podem fer res més que deixar-nos arrossegar per la força de la seva protagonista.

Crítica: Shirley Valentine

17/10/2018

Esplèndida Arànega

per Teresa Ferré

Fa 32 anys una mestressa de casa de Liverpool pujava als escenaris per explicar el tedi del matrimoni, la pèrdua de la seva pròpia identitat i la necessitat d’un canvi vital que s’inicia amb un viatge a Grècia amb una amiga. (...) Moltes actrius han somniat ser Shirley, entre elles Mercè Arànega. (...)

A Shirley Valentine repeteix en solitari dirigida per Miquel Gorriz, que la torna a encertar en una comèdia com ja va fer amb Art. El magnífic treball d’Arànega és l’element més interessant del muntatge perquè és generosa, rica en matisos i ens presenta una Shirley natural que sap moure’s en aquesta comèdia introduint les pinzellades de drama i avorriment requerides per la història. Amb la seva interpretació fins i tot aconsegueix fer empassar alguns acudits, tòpics i situacions que són el principal llast d’un text que,ja quan el vam veure fa vint anys, en resultà anacrònic.

Sensacions personals a banda, en general aquesta Shirley Valentine agradarà al públic especialment al que busca una comèdia amable, ben resolta i de posada en escena que compta amb bons recursos. En aquest sentit és destacable l’original escenografia de Jon Berrondo que juga a trencar el marc, metàfora de l’evolució de la protagonista; una construcció a cavall entre l’espectacularitat i la practicitat que augura gira segura.

Trivial