Rostoll cremat

informació obra



Direcció:
Oriol Broggi
Ajudant de direcció:
Joan Miquel Artigues
Intèrprets:
Caterina Alorda, Catalina Florit, Joan Toni Sunyer, Xesca Vadell, Toni Gomila
Escenografia:
Rafel Lladó, Oriol Broggi
Vestuari:
Antònia Fuster
Il·luminació:
Guillem Gelabert
So:
Oriol Broggi
Sinopsi:

Heu sentit mai la Rondalla d'en Joanet de sa gerra? Té una pila d'anys, però encara avui sembla ben bé que ens parli a cau d'orella. Us l'explicaran, segur, el dramaturg i actor Toni Gomila i els seus companys d'escenari, que aborden la realitat més propera amb la qual conviuen els mallorquins i mallorquines. Ho fan amb una història procedent de la tradició popular però també amb textos, històries i idees que igual formen part de les obres d’Henrik Ibsen que d'un Shakespeare o una peça de Txékhov... Tot, ben amanit amb les paraules del mateix Gomila, que ens parla de la Mallorca on es va a buscar el sol a l'hivern, la que s'omple a vessar de turistes a l'estiu, la que fa fora de casa seva algú que hi viu per encabir-hi un visitant que paga bé, la que ha trobat en el turisme, en definitiva, una gallina que pon ous d'or i es torra sota el sol. Com ha canviat aquest turisme que és font de riquesa i de tantes altres coses la mentalitat i els hàbits dels mallorquins i mallorquines? Parlem de les llums i les ombres del fenomen turístic que ha marcat per sempre més la vida dels illencs? És, precisament, el que Toni Gomila explora amb aquest muntatge sobre límits i ambició.

Segur que encara associeu el nom del dramaturg al muntatge Acorar, una reflexió universal sobre la identitat dels pobles a partir d'un fet particular (la matança del porc i la pagesia mallorquina) que després de vuit anys segueix omplint les sales on es representa. De fet, el mateix Gomila confessa que Rostoll cremat reprèn, amplifica i multiplica l'ambició escènica que el va dur a escriure Acorar i que representa la culminació de vint anys de trajectòria. Àcid, irònic, mordaç... Així és un text que, un cop més, toca una situació particular per transmetre un missatge universal. Dirigeix el muntatge Oriol Broggi, ànima de la companyia La Perla 29 que, ara fa un any, va obrir la darrera edició del Grec amb El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk.


Crítica: Rostoll cremat

16/11/2019

Ous que tornen nials

per Francesc Massip

Nova sonora campanada de Toni Gomila que, després del seu fulgurant Acorar, ha volgut tornar, aquest cop en companyia d'altres intèrprets, a pronunciar una nova denúncia satírica dels estralls que la turistificació ha infligit a Mallorca, i en general que propicia la devastació capitalista del planeta. De l'"infern" hivernal de George Sand i en Xopin al "paradís" estival dels forasters embriacs de sol, platja i altres líquids, s'illa de sa calma ha passat de no malbaratar paraules (ni cap altra cosa) a l'orgia de destrucció ambiental i humana i la malversació de recursos. Gomila ho explica a través de la faula (rondalla) d'en Joanet de sa Gerra que s'enfila a la mongetera màgica i allà dalt li donen tot el que demana fins que una desfermada cobdícia el deixa tal i com va començar: nuet (talment aquell verderol ataronjat que creixia com un suflé en la retorta enfiladissa de l'ibex35, la patacada del qual encara redobla en el tambor de la pell de brau).

Diàlegs esponjats, enriquits de modismes i locucions illenques, pronunciats per un conjunt balear dreturer i dúctil, amb la menorquina Queralt Albinyana (Premi Memorial Anna Lizaran com a millor actriu 2015 per la Lucrècia de Ramis), que fa un treball proper i càlid, ben escortada per Catalina Alorda i Joan Toni Sunyer, i molt particularment Catalina Florit, d'una rara intensitat expressiva. I, és clar, l'enorme intèrpret que és Toni Gomila, autor de l'obra, sota la batuta d'Oriol Broggi, en una posada en escena neta i frugal, presidida per una enorme bala de palla lligada amb càrritx.