Romeu i Julieta. Projecte Ingenu

informació obra



Autor:
William Shakespeare
Direcció:
Marc Chornet
Ajudant de direcció:
Cristina López
Intèrprets:
Carlos Cuevas /Martí Salvat, Clàudia Benito /Roser Tapias , Roser Tapias, Rosa Serra, Toni Guillemat, Neus Pàmies, Xavier Torra, Cristina López, Jordi Llordella/ Joan Codina, Cristina Arenas
Vestuari:
Laura Clos – Closca
Escenografia:
Laura Clos – Closca
Assesor de moviment:
Víctor Rodrigo
Il·luminació:
Justo Gallego
Producció:
Projecte Ingenu
Sinopsi:

Romeu i Julieta és la història d’un primer, i últim, amor. La història de dos joves per desprendre’s del llegat d’odi que no els deixa estimar, que no els deixa estimar-se.

Quan es coneixen, l’amor dels ingenus Romeu i Julieta és pur, complet, absolut. Aquest goig només dura un instant. El moment de saber que el seu

amor estarà condicionat per l’odi entre les seves famílies que és l’inici d’un destí fatal que acaba amb la mort dels amants. L'herència els assassina. Romeu i Julieta és la història de la impossibilitat de desprendre’s del propi llegat.

Crítica: Romeu i Julieta. Projecte Ingenu

06/07/2016

Ben jugat

per Núria Sàbat

La concurrència d’interessos entre una jove actriu que des de petita somniava ser Julieta i un més que bon equip comandat per Marc Chornet ha confluït en un muntatge gairebé rodó que aplega els elements necessaris per fer de Romeu i Julieta un espectacle d’allò més recomanable.

Coincidint amb el 400 aniversari de la mort de William Shakespeare, la Seca acull l’obra més coneguda del genial dramaturg; una obra que ha estat objecte de múltiples representacions, versions i reinterpretacions per part de directors de tots els àmbits i de totes les èpoques.

La de Marc Chornet és una visió fresca, àgil, jove i, essencialment, sincera. Sense allunyar-se del text original –traduït pel mateix Chornet i Anna Maria Ricart–, hi incorpora una sèrie d’elements summament atractius i estimulants: joc de percussió, delicioses cançons de l’època, lluites bellament coreografies... que, juntament amb una escenografia tan neta com polivalent que els intèrprets fan i desfan a pleret, li atorguen una bella dimensió plàstica i evocativa. D’altra banda un encertat joc d’inversió de papers –noies interpretant nois i a la inversa– no només fa d’enllaç amb el teatre shakespearià –en què tots els papers eren interpretats per homes–, sinó que també subratlla el to humorístic que conviu amb el drama dels dos joves amants.

Amb la seva Julieta, Clàudia Benito –recordeu-ne el nom– exhibeix la seva gran sensibilitat i potencial expressiu. Al seu voltant, una brillant i cohesionada “companyia Ingènua” –de la qual caldria esmentar tots i cadascun dels seus membres–demostra bona entesa, complicitat i, sobretot, molta estimació per un art que no sempre és compensat com caldria. 


Trivial