Pulmons

informació obra



Autoria:
Duncan Macmillan
Traducció:
Carme Camacho
Direcció:
Marilia Samper
Intèrprets:
Pau Roca, Carlota Olcina
Il·luminació:
Sergi Vilanova
Escenografia:
Paula Bosch
Ajudantia de direcció:
Jan Vilanova Claudín
Producció:
Sixto Paz Produccions
Sinopsi:

“Podria volar a Nova York i tornar tots els dies durant set anys i, encara així, no estaria deixant una petjada de carboni tan gran com si tingués un fill. Deu mil tones de CO2. Aquest és el pes de la Torre Eiffel. Estaria donant a llum a la Torre Eiffel.”

En un moment d’ansietat global, terrorisme, canvi climàtic i inestabilitat política, una jove parella contempla tenir un fill. Si s’ho pensen massa, no ho faran mai. Però si no s’ho pensen bé, podria ser un desastre. Volen tenir un fill basant-se en les raons correctes però… quines són les raons correctes? I què serà el primer que es destruirà, el planeta o la relació?

L’obra de Duncan Macmillan dóna veu, a través de dos personatges imperfectes però profundament humans, a una generació per a la qual la incertesa és una forma de vida.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'actriu principal (Carlota Olcina).

Crítica: Pulmons

12/01/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Francesc Massip

Quin tall de peça els Pulmons de Duncan Macmillan! Magnífica radiografia de les inquietuds i palpitacions d’una parella davant l’eventualitat de dur un criatura al nostre món trencat... La dramaturga i directora Marília Samper ha bastit una posada en escena extremadament eficaç i rodada, d’una sobrietat radical i un ritme dreturer, amb el concurs del delicat moviment coreogràfic de Núria Legarda. Compten amb la complicitat d’uns intèrprets formidables, particularment Carlota Olcina, a qui havíem vist per primer cop als autos de xoc de la Bernardette i li havíem augurat un créixer que s’ha desclòs en una plenitud de magnetisme i veritat. Viu el que diu des del moll de l’os, i fa presents i vívides les cabòries i esquinçaments del personatge, ben escortada per Pau Roca. Absolutament imprescindible!