Iolanda Filipa Almeida, Felix Berning, Daphne Fernberger, Rob Fordeyn, Gustavo Gomes, Anne Jung, Barbora Kubátová, Maeva Lassere, Zoe Lenzi, Emilie Nguyen, Julian Nicosia, Michael Ostenrath, Claudia Phlip, Carola Sicheri, Joel Small, David Leonidas Thiel, Ulysse Zangs
Composició musical:
Béla Bartók, Maurice Ravel, Ondine, Le Gibet, 48nord
Interpretació musical:
Kubus Quartett, Ruslan Bezbrozh
Autoria:
Kaiseki Teatre
Dramatúrgia:
Roger Julià
Sinopsi:
Una companyia establerta entre les ciutats alemanyes de Dresden i Frankfurt s'encarrega d'obrir el festival amb les coreografies del seu director, Jacopo Godani, un artista que controla tots els aspectes dels seus espectacles, des de les coreografies al vestuari, i que fa convergir l'herència de la dansa tradicional amb el pensament contemporani. El seu és un llenguatge coreogràfic nou i vibrant que es basa en el virtuosisme i que, per tant, ofereix constants reptes físics als intèrprets. En aquesta producció, es planteja la idea de la trilogia, tant des del punt de vista coreogràfic com des de la perspectiva musical. La trilogia, formada per tres creacions abstractes, s'inicia amb Metamorphers, una peça basada en el Quartet de corda número 4 de Béla Bártok, una de les grans obres de cambra del segle XX, que, interpretada en directe per la formació suïssa Kubus Quartett, fon la partitura amb la coreografia de Godani. A Echoes from a restless soul, Godani aborda dos dels fragments del tríptic de Maurice Ravel Gaspard de la Nuit. La coreografia de Godani recorre els paisatges sonors d’Ondine i Le Gibet, interpretats en directe per Ruslan Bezbrozh, un intèrpret de primera línia en el panorama internacional que és també pianista de la Dresden Frankfurt Dance Company. Finalment, tancarà la funció Moto Perpetu, una peça de gran fisicalitat i precisió matemàtica que parteix d'una matriu neoclàssica per evolucionar cap a formes contemporànies al so dels ritmes electrònics de la formació 48nord (Ulrich Müller i Siegfried Rössert).
Autor de coreografies per a companyies del prestigi de la Nederlands Dans Theater, el Royal Ballet Covent Garden o la Companyia Nacional de Dansa, Jacopo Godani té una especial relació amb la companyia IT Dansa, que ha contribuït especialment a donar a conèixer les seves creacions entre el públic barceloní.
Afegeixo, respecte la crítica que he escrit per a la Revista Musical Catalana, un "BRAVO!" als ballarins de la companyia i el fet que davant de composicions coreògrafiques com les de Godani, ja no podem utilitzar l'etiqueta de neoclàssic, perquè va molt més enllà! Sí, és hereva del neoclassicisme, però el mateix Forsythe va desenvolupar un treball postclàssic. Deixem-nos de prefixos: Godani compon al i pel segle XXI!
