Paradís pintat

informació obra



Dramatúrgia:
Ferruccio Cainero
Autor:
Pepa Plana, Alexander Vantournhout, Bauke Lievens
Intèrprets:
Pepa Plana
Escenografia:
Lali Canosa
Vestuari:
Rosa Solé
Il·luminació:
Yuri Plana
So:
Yuri Plana
Vídeo:
Nueveojos
Producció:
Cia. Pepa Plana
Estrena:
Grec 2016, Grec 2016
Sinopsi:

Qui no ha vist a casa o al menjador dels tiets un d'aquells quadres religiosos plens d'angelets? Doncs un d'aquests éssers innocents protagonitza aquest espectacle.

El nostre àngel vol volar per ser àngel de la guarda i no se’n surt. Però no li fa res no saber volar, perquè pensa anar per sota de l'aigua, on creu que li serà més fàcil moure's. En aquest món viurà divertides aventures fins que descobreixi que el fons d'aquest mar on s'acaba d'instal·lar s'omple dia i nit d'homes, dones i nens, tots ofegats quan miraven de salvar la vida entrant a un continent on no els volen.

Una de les grans pallasses europees estrena un espectacle que, malgrat ser divertit, també ens connectarà amb la cara més tràgica del món on vivim i, com fan els bons pallassos, ens posarà un mirall davant la cara. No patiu però perquè, tot i que aquesta història no pugui tenir un final feliç, sí que pot obrir portes i finestres a l'esperança i, especialment, retre homenatge a tots els qui han perdut la vida mentre demanaven l'oportunitat de tenir una vida millor.

Crítica: Paradís pintat

27/01/2017

Crua i tendra mirada d'una pallassa, ara, amb ales d'àngel

per Jordi Bordes

Pepa Plana baixa del pedestal on està pintada com a àngel despreocupada i es posa a jugar. S'avorreix de tant cantar com els àngels. Les seves companyes, estampades en la perfecció no es despentinen ni perden el rictus de pau i serenor. Ella sí, s'adorm. Decideix provar nous camins i s'enamora de l'àngel Miquel, tant decidit i capaç de vèncer tot un Satanàs amb una espasa. Ella en té prou del Nigra sum de Pau Casals i explora el repertori de la caixa de música fins a l'esgotament.  Ingènua, decideix emprendre un volt ( o un viatge marítim, a falta de carnet de vol) i deixar-se seduir jugant amb els peixos del fons del mar. Fins que la realitat, de carn i ossos, la fa desistir.

Pepa Plana presenta el nas de pallassa més controvertit. Perquè, sí, aquest àngel (que ella converteix en femení) beu de l'humor blanc del nen que no entén res i tot ho experimenta curiós, però alhora es trasllada a un dels llocs més antipàtics d'aquesta humanitat: allà on es comprova que la civilització es gira d'esquenes a la seva obligació. I, si algú confiava en l'àngel de la guarda, de seguida es veu que no és suficient: Aquest, s'espanta davant de la magnitud de la tragèdia.

Pepa Plana construeix l'angel més humà de tots. El que s'adona de les seves limitacions físiques i de voluntat. El que se sent incapaç d'afrontar l'obligació moral d'actuar. El que prefereix abandonar tot heroisme i arraulir-se altra vegada al quadre de la perfecció. El que evidencia que la humanitat és tant imperfecta com lliure per prendre decisions. És tendra de gest, ingènua de situació però amb un caràcter fort que deixa petja. La seva narrativitat escènica, més enllà dels divertits i provocadors gags, atrapa aquest cop l'ànima de l'espectador i li fa una sacsejada, que convida a rebel·lar-se, a actuar. A donar una empenta perquè es treqnui un còmode cercle viciós del "jo actuaria si... però els altres no fan res de res."

Trivial