Nu.Circ d'hivern

informació obra



Intèrprets:
Xavi Sánchez, Anna Aro, Ingrid Esperanza, Joan Català, Màgic Andreu
So:
Joan Cot
Escenografia:
Mercè Lucchetti
Vestuari:
Adriana Parra
Il·luminació:
Joana Serra
Dramatúrgia:
Carlota Grau
Ajudant de direcció:
Jordi Fontdevila
Autor:
Màgic Andreu
Sinopsi:

Nu és el títol del 23è Circ d'Hivern de l'Ateneu, dirigit per Quim Girón. Un espectacle de circ contemporani per a tots els públics.

"Nu és un espectacle de circ que vol parlar amb senzillesa i transparència de les relacions humanes a partir d’objectes. Un espai nu, on els cossos es busquen, es perden, es fragmenten i es recomponen per confessar-nos algun dels seus secrets. Situacions absurdes sense ornaments plenes d’humor i màgia."

Crítica: Nu.Circ d'hivern

30/12/2018

Un traç ben surrealista

per Jordi Bordes

Aquest Nu ha de ser un espectacle que giri molt. S'ho mereix. Des que des de l'Ateneu Popular de Nou Barris encarreguen els projectes a creadors (van arrencar l'any passat amb al David Climent de loscorderos i el seu fantasiós i fosc alhora del Soterrani còsmic) es busca un espectacle vistos, amb molts elements de circ però que respiri una dramatúrgia més complexa. Quim Giron s'ha despullat del tot. Ha arraconat el seu món més fosc d'Animal Religion (Sapiens Zoo 2017; Indomador, 2013) i s'ha alineat amb la llum desinhibida i sorpresiva de Fang (2017); Chicken legz (2014); Sifonòfor (2017). 

Quim Giron fa molt poques verticals. Més aviat, es decanta per la part més bèstia la dels cops al cap (proveït d'un magnètic casc de moto vermell). Amb les proteccions de motorista de trial que també ha vestit al bosc de Sant Eloi de Fira Tàrrega (Ferida, 2016), construeix un comportament ben estúpid, però divertidament clown. Aquest Nu parteix de la investigació i de trobar camins comuns. Per això, la disciplina de suspensió de cabells es multiplica deixant-se penjar el micròfon o provant de fer volta subjectat per unes brides a terra. Hi ha pocs salts mortals però les accions sempre juguen amb l'equilibri i amb una imatge molt surrealista. Els textos que es pronuncien ajuden a tocar terra a una peça molt aèria, imaginativa, carregada d'imatges.  Amb una estructura de llums que es mou  a diferents alçades i fa l'efecte que els elements flotin per sobre del teatre. També l'estructura del pal xinés és volàtil. Fer exercicis sense el suport del terra sembla impossible però es logra amb una acurada estètica. En la funció que vam veure, hi havia la substitució de Joan Català (no sabem si a causa d'una lesió) que feia equilibris calçat amb botes llampants d'esquí. 

Res no té significat però la seva acumulació esdevè catàrtica, absorbent. Aquest muntatge encarregat a Giron aconsegueix sorpreses similars a les de Garbuix (2015, dirigit per Guillem Albà), Aaart (2013, dirigit per Xavier Erra), Rodó (2005, dirigit per Leandre) o el mític Circus Klézmer (2004, dirigit per Adrian Schvarzstein).