Només una vegada

informació obra



Ajudant de direcció:
Xavi Buxeda
Intèrprets:
Anna Alarcón, Maria Pau Pigem, Bernat Quintana
Escenografia:
Sebastià Brosa
Il·luminació:
David Bofarull
Composició musical:
Clara Peya
Vestuari:
Míriam Compte
Producció:
Gràcia Camps, La Bonne - Centre de cultura de dones
Autor:
Àlex Serrano, Pau Palacios
Sinopsi:

Segur que la violència és una cosa que només els passa als altres? I si, fins i tot, en les nostres relacions de parella, estem considerant normals coses que no ho són tant? Quina responsabilitat té l'educació patriarcal, que considera la força un atribut masculí i la feblesa una característica de les dones, en la violència de gènere? La dramaturga Marta Buchaca escenifica la violència de gènere més comuna i latent: la de cada dia, la que no ho sembla, la que no diries mai que ho és, la que acceptem sense adonar-nos-en.

Una psicòloga (Maria Pau Pigem) especialitzada en violència masclista atén un dia una parella, formada per l'Eva (Anna Alarcón) i en Pau (Bernat Quintana). Tots dos troben que són allà per error. N'hi ha prou amb única agressió per considerar que som davant d’un home maltractador i una dona maltractada?

Tot això s’ho pregunta una autora que s’ha format com a dramaturga al Centre d’Études Théâtrales de Louvain-la-Neuve a Bèlgica i a l’Obrador de la Sala Beckett i que és una integrant fonamental de l’ecosistema escènic barceloní. Potser heu vist obres que ha escrit i, sovint, també ha dirigit com Les nenes no haurien de jugar al futbol (vista al Grec del 2009 en el mateix escenari que l’autora i directora torna a visitar enguany), Litus o Losers, entre moltes d’altres. Les seves obres s’han vist a països tan diversos com Croàcia, Guatemala, Veneçuela, el Salvador, Grècia, la República Txeca, Xipre, els Estats Units i el Canadà.


Crítica: Només una vegada

21/07/2018

La importancia de los matices

per Elisa Díez

(...)

Sin pantalla y a escasos metros del escenario, en un ambiente tan íntimo como "agobiante" como es La Cuina de La Bonnemaison nos encontramos a la Eva (Anna Alarcón), Pau (Bernat Quintana) y su terapeuta, interpretada por Maria Pau Pigem. 

La escenografía de Sebastià Brosa nos sitúa en una antigua y medio destartalada oficina de protección de la mujer, pero ya sabemos cómo va lo público. En un seguido de escenas alternas nos encontraremos a la terapeuta con Pau y Eva. La dramaturgia nos hace pensar que cada respiración cuenta. Poco a poco descubrimos la historia, y sin desvelar nada, un cosa diré nunca las cosas son como parecen.

(...)

A nivel interpretativo la representación de la realidad es absolutamente verosímil. En ningún momento se tiene la sensación de estar delante de una ficción, es como si nos sintiéramos partícipes de un secreto, de algo privado que no deberíamos estar escuchando. Como público permanecemos atónitos, escuchando, mirando y reflexionando ante situaciones que nos perturban e indignan a partes iguales.

En Només una vegada Marta Buchaca no da respuestas sino que abre la caja de las preguntas y hace que el espectador se replantee los matices, aquello que pensamos que no va con nosotros pero que nadie nos asegure que al dar la vuelta a la esquina nos lo encontremos. Simplemente cómo algunas de las reacciones de los protagonistas nos pueden convertir en verdugos de nuestras propias palabras.

(...)