Möbius

Familiar | Circ

informació obra



Autor:
Oriol Boixader 'Oriolo'
Sinopsi:

Amb una bonica simplicitat estètica, el públic és acompanyat a les aventures internes d’un peculiar personatge. Els espectadors descobriran com una escena pràcticament nua pot convertir-se en un quadrilàter de cap per avall. Amb desenes de pilotes d'un rosa intens, un ésser humà es retorça en tots els sentits (de la paraula) i instal·la nous codis a la seva disciplina. Una manera de crear un llenguatge. Nusos corporals, contorsions i sorpreses. Comportament inesperat, malabar inesperat. Möbius és la història d'una forma de viure la vida que juga a la frontera entre la bogeria i el perfeccionisme. Que passa de l'entusiasme a la ràbia i de la impotència a l'alegria. És el testimoni d'una manera d'abordar les coses quan no succeeixen com estava previst. És dinamita de metxa curta en acció. En qualsevol moment alguna cosa pot passar ... Sembla que tot és possible! 

Crítica: Möbius

15/05/2017

L'encert és en l'error. Genial joc malabar divertit i espectacular

per Jordi Bordes

El treball deMiguel Gigosos és dioofícil de definir. Li falten adjectius: es divertit, d'una tècnica espectacular, sorprenent, lúdic, irrerverent, desenfadat, quasi catàrtic. No fa res més que ser ell mateix en la seva dinàmica d'assaig. juga a assajar. I a provar què es pot fer amb una pila de boles que l'atrapen, l'obsessionen, el dominen. Més que empresonar-lo, el que passa és que el tenen seduït i ell no pot parar de pensar noves formes per creuar les boles de mà a mà, passant per totes les parts del cos o fent-les desaparèixer i aparèixer (ara la bola, ara les estremitats) sigui en el pantaló folgat del xandall o en la samarreta de colla i mànigues amples. 

La febre al joc, a la descoberta sembla ben natural. Com si el públic estigués veient-lo des del forat del pany a la sala d'assaig.  Quan hi ha un error d'un moviment ja descob ert es castiga al racó a fer ballar coinc o sis boles alhora. El que, habitualment, va reforçat amb tambor i platerets, ell ho viu com un moment de disciplina, de concentració. Quim Girón, d'Animal Religion, Indomador, Sapiens Zoo) parla dels moments de concentració fent la vertical, contemplant el món al revès. Gigosos sembla que es construeixi una mena de constel·lació de pilotes que dominen la seva gravetat, el seu interès. Com que ho fa amb l'humor i desenfadat, connecta molt bé amb el públc que es queda astorat de, símplement, un assaig en què ha descobert una nova sortida però segueix encallant-se en com fer que la pilota rodoli per l'esquena i encerti al coll de la vamba. Genial.