Mary Frankenstein Shelley

informació obra



Intèrprets:
Aleyda Puerto, Felipe Cabezas
Interpretació musical:
Joan Gerard Torredeflot
Direcció:
Felipe Cabezas
Producció:
Sala Fènix
Coreografia:
Ariadna Monfort (Moaré), Paloma Muñoz (La piel vacía)
Sinopsi:

Mary Frankestein Shelley, Historia de una creación, és el segon treball de la companyia de la Sala Fènix, després del seu Cabaret Victòria. Insisteixen en la línia de l'estètica gòtica, l'steampunk i el fantàstic.

Crítica: Mary Frankenstein Shelley

23/03/2017

Cabaret Frankenstein

per Carme Tierz

La universalitat del mite de Frankenstein, que va molt més enllà de la novel·la escrita per Mary W. Shelley fa gairebé dos-cents anys, no ha espantat Felipe Cabezas i la Sala Fènix a l’hora de portar aquest monstre literari a escena. La nova producció del petit teatre del carrer Riereta ha assumit el repte i els riscos que podia comportar recrear la borrascosa vida de l’autora, la gènesi de l’obra que l’ha fet cèlebre o, fins i tot, retalls del seu argument (esquitxat de referències cinematogràfiques) en un espai de les dimensions de la Fènix, i ho ha resolt amb èxit. Perquè el que havia de ser un handicap es converteix en un avantatge: Cabezas i el seu equip saben treure profit de la proximitat amb el públic i, flirtejant amb el cabaret literari, tirant de recursos com la música en directe i els titelles, aconsegueixen crear l’atmosfera propícia per endinsar-nos en les vivències més personals, emocionalment i intel·lectualment, de Mary Shelley. En cap moment, la magnitud del mite i de la personalitat de l’autora sobrepassen una proposta íntima, intensa que, a més, posa llum sobre alguns detalls poc coneguts que van seguir a la publicació de l’obra mestra de Shelley (excel·lent treball de documentació).

Això no significa, en absolut, que l’espectacle tingui una simple vocació documental: a banda de l’estimulant posada en escena o de la diversitat de registres –de la malenconia al deliri–, Mary Frankenstein Shelley convida a reflexionar al voltant de la creació literària com a exercici d’alliberament personal, com a manera d’exorcitzar dimonis i monstres interiors. Bravo.


Trivial