Maremar

Teatre | Dansa | Musical

informació obra


Direcció Musical:
Andreu Gallén
Composició musical:
Lluís Llach, Andreu Gallén
Coreografia:
Ariadna Peya
Ajudantia de direcció:
Jofre Borràs
Dramatúrgia:
Jofre Borràs, Joan Lluís Bozzo, Andreu Gallén, Ariadna Peya, Miquel Periel, Anna Rosa Cisquella
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Alejandro Andújar
Vídeo:
Joan Rodón, Emilio Valenzuela
Il·luminació:
David Bofarull
Producció:
Anna Rosa Cisquella, Natàlia Obiols
Intèrprets:
Cisco Cruz, Mercè Martínez, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Elena Tarrats, Marc Vilajuana
Sinopsi:

Basada en Pèricles, el príncep de Tir, de William Shakespeare.

Maremar és la història de Pèricles, un jove príncep que, fugint d'un cruel dictador, recórre la Mediterrània. Durant les seves aventures, s'enamorarà de la filla del rei de Pentàpolis, Thaïsa, amb qui tindran una filla. Però durant el seu retorn a Tir, una tempesta fa naufragar la seva embarcació, i la família quedarà separada.

Maremar és la història d'un pare, una mare i una filla que lluiten per a retrobar-se, una de tantes històries en que la crueltat de la guerra fa separar famílies. Una metàfora sobre la vida, explicada amb un viatge a través del mar. Amb música i lletres inspirades en les cançons de Lluís Llach.

Andreu Gallén finalista a música original/ adaptada als Premis de la Crítica 2018

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Maremar

08/10/2018

Esperança davant el naufragi

per Teresa Ferré

La melodia del Cant de l’enyor de Lluís Llach i els plors d’una nena en un camp de refugiats marquen l’inici de Maremar, el nou muntatge de Dagoll Dagom en el qual la veterana companyia  deixa de banda la majestuositat de muntatges anteriors per oferir una peça de format més petit on la dansa, la música i el text trenquen amb la convenció del gènere musical.  

La dramatúrgia de Maremar se situa en el present d’un camp de refugiats on s’explica Pèricles, príncep de Tir de William Shakespeare. L’adaptació de les peripècies de l’heroi es planteja amb to de faula per fugir de la depressió. Clàssica història d’aventures que, llàstima, en alguns moments cau en cert pessebrisme estètic. (...) El veritable sentit de Maremar és mostrar la situació dels milers de persones que fugen cada dia pel mediterrani, provocant la reflexió i l’emoció sobre un exili de proporcions inhumanes. Aquí rau la força de l’espectacle i només per això ja és recomanable, sobretot per al públic més jove.

Escènicament cal posar de relleu dos elements perfectament  conjuntats. El primer,  la composició musical d’Andreu Gallén a partir de l’obra de Llach, que arrossega cap a l’estranya bellesa ancestral de la veu humana despullada, l’instrument més antic del món, només acompanyada de la percussió de pocs instruments (cajón, violoncel o bateria) que evoquen les sonoritats mediterrànies tant de la riba occidental com de l’oriental. (...) El segon,la coreografia d’Ariadna Peya, energia i pulsió, i a moments convulsió davant els perills del viatge. Moviment magnètic on la potència emergeix del grup amb plasticitat similar a obres com El rai de la Medusa. (...)

Intenció, contingut i posada en escena agafen sentit gràcies a les interpretacions convincents d’uns actors i actrius a qui cal felicitar sincerament. S’ha de destacar Mercè Martínez, veritable força de la natura en gest i cant, i Roger Casamajor, Pèricles ben barrejat d’heroi valent i home sensible, a més d’Elena Tarrats, descoberta interpretativa a L’ànec salvatge i aquí gran talent com a cantant. (...)