Luces de Bohemia

Teatre

informació obra


És relativament recent la mirada d'aquest mateix títol que va fer la companyia deLa Perla 29 a la Biblioteca de Catalunya. Pot ser molt atractiu comprovar quines solucions dramatúrgiques plantegen a aquest text de Valle-Inclán en el que les mateixes acotacions són precioses imatges.
Companyia:
Teatro del Temple
Autoria:
Valle Inclán
Direcció:
Carlos Martín, Alfonso Plou (coordinació)
Intèrprets:
Mariano Anos, Jorge Basanta, Gabriel Latorre, Francisco Fraguas, Laura Plano, Rafa Blanca, Amanda Recacha, Néstor Arnas
Escenografia:
Tomás Ruata
Vestuari:
Beatriz Fdez. Barahona
Il·luminació:
Bucho Cariñena
Caracterització:
Virginia Maza
So:
Alfonso Plou
Composició musical:
Miguel Ángel Remiro
Producció:
Teatro del Temple
Sinopsi:

Valle-Inclán va escriure, el 1920, un dels textos essencials del nostre teatre: Luces de Bohemia. Amb ell va quedar inaugurada una nova manera de veure la realitat: l’Esperpent. Un renovat concepte estètic, la paternitat del qual Valle atribueix a Goya, que ell mateix descriu de manera genial en una de les darreres escenes de l’obra.

Personatges turbulents i situacions grotesques es succeeixen al llarg dels dos dies en què el poeta cec Max Estrella, juntament amb el seu amic Latino i la resta de personatges nocturns, pul•lulen pel Madrid més sòrdid, en un microcosmos complet de la societat de l’època d’aleshores que no es distancia tant de l’actual.

Luces de Bohemia de la companyia Teatro del Temple (Saragossa) arriba al Teatre Goya Codorníu de Barcelona després d’una extensa gira espanyola durant 6 anys i més de 80.000 espectadors. 

La produccció va rebre el Premi Valle-Inclán 2011 i va estar nominada als Premis Max 2009 com a millor espectacle revelació.

Crítica: Luces de Bohemia

20/06/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

A l'autor Ramón María del Valle-Inclán (nom literari de Ramón José Simón Valle Peña, Vilanova de Arousa, 1866 - Santiago de Compostel·la, 1936), cadascú l'agafa per on l'enfila. I aquesta és la riquesa que el fa possible en multitud de propostes, des de la més sofisticada a la més poètica o la més minimalista. I és que la seva obra 'Luces de bohemia', amb la qual Valle-Inclán va obrir el gènere de l'esperpent, té un registre tan obert que permet, i gairebé provoca, aquesta variadíssima posada en escena. Probablement una de les causes sigui el fet que l'autor va començar publicant 'Luces de bohemia' en lliuraments setmanals a la revista 'España', el 1920, cosa que li dóna, un cop revisada, aquesta posterior estructura de càpsules que encaixen, un registre que, ben mirat, el teatre contemporani ha utilitzat també en els últims anys en un pseudoesperpent titllat de "nova dramatúrgia".