Living with the lights on

informació obra



Producció:
Actors Touring Company
Direcció:
Lluís Pasqual
Autor:
Jean-Claude Grumberg
Sinopsi:

L'apassionant història real d'aquest actor de la Royal Shakespeare Company explicada per ell mateix. Addicte a l'alcohol i malalt mental amb trastorn bipolar, Lockyer va viure al límit durant gairebé deu anys. De la seva experiència, en neix aquest divertidíssim monòleg. Paraules i presència.

Crítica: Living with the lights on

18/06/2018

Ensenyar el deliri en present

per Jordi Bordes

L'humor és la millor eina per desdramatitzar les situacions de desequilibri emocional, de disfuncions mentals. El cicle NOSaltres ho ha ensenyat recentment (Cinema, Sis personatges...) i Clàudia Cedó és un a afèrrima defensora perquè les persones amb capacitats mentals diferents a la de la majoria de la comunitat també han de pujar a l'escena per madurar, però també per empoderar-se i per ensenyar la veritat des d'una vidre  amb uns altres tons (Tortugues: la dessacceleració de les partícules). Què passa quan l'actor que interpreta el seu deliri és un membre de la Royal Shakespeare Company? Doncs que és capaç d'ensenyar amb una creua naturalitat les estranyeses conseqüència de la seva agonia. Sovint, jugant amb l'humor negre, un punt cínic, que desarma, perquè trenca amb erls tòpics dels políticament correcte. 

Mark Lockyer va descobrir que no odia frenar el seu brot mentre interpretava el Mercutio de "Romeo et Juliete". Aquella extravagància va preocupar els productors, tot i que sembla, el van prendre com una excentricitat, una necessitat de fer-se veure. Els mateixos serveis sanitaris, judicials i de seguretat per on va transitar en el seu viatge als inferns no trobaven la raó per la qual actuava d'aquella manera. Com si interpretessin que el suïcidi, al final, seria consumat. La voluntat de connectar amb el públic arrenca des del principi, fent la presentació llegida en català. Però corseca el cor quan, després d'una interpretació magistral de personatges estrafolaris (vistos a través del desequilibri cerebral d'un bipolar sense diagnosticar), diu amb una sinceritat extrema "no us rendiu mai". Públic dempeus.