L'augment

informació obra



Direcció:
Pere M. Mestre
Intèrprets:
Pere Mestre, Dominic Hull, Lourdes Erroz, Laura Dalmau, Joan Pere Zuazaga, Pepa Ramon
Escenografia:
Pepa Ramon, Laura Dalmau
Vestuari:
Laura Dalmau
Composició musical:
Oleg Zahiney
Il·luminació:
Dominic Hull
Companyia:
Teatro de lo Inestable
Autor:
Anna Albaladejo
Sinopsi:

'L'Augment', o 'Com, siguin les que siguin les condicions sanitàries, psicològiques, climàtiques, econòmiques o d'una altra índole, posar de part vostra el màxim d'oportunitats quan demanau al vostre Cap de Servei un reajustament del vostre salari' porta a escena el text escrit per l'autor francès Georges Perec al 1970 'L'Augmentation', una peça inclassificable basada en un laberíntic joc de repeticions que conserva avui dia una rara eficàcia i una insòlita vigència.

En un moment en què els salaris s'estan qüestionant, en què s'exigeix molt més esforç per mantenir un sou mínim i a on les diferències entre les rendes altes i les rendes baixes són de cada cop més exagerades, aquesta reflexió sobre la necessitat d'equilibrar els salaris resulta de rabiosa actualitat. 'L'Augment' és l'enfrontament entre un home i l'Organització, entesa com a gran empresa, plantejat amb un humor despietat i inconfusible. El conjunt dels actors representa l'engranatge de la màquina i el públic és l'empleat. La màquina es dirigeix directament al públic i formula la descomposició de tots els pensaments del propi sol·licitant. Amb aquest muntatge, Estudi Zero vol generar emocions i reflexions obertes, sorprendre i fer partícip al mateix públic que es veurà implicat en el conflicte dels propis personatges i viurà en primera persona una situació molt especial.


Crítica: L'augment

02/09/2015

Oportunitat desaprofitada

per Jordi Bordes

En el món del treball, sobretot en el de les multinacionals, de llargs passadissos i despatxos que sovint estan buits hi ha molt d'absurd. Per això, ha de tenir molt recorregut aquesta demanda de sou d'un empleat eficient, humil, insistent que, això sí, no se'l veu més que en el capítol impossible d'increment de sou (sense saber ben bé si és realment productiu, per cert). Estudi Zero tria una peça amb molt de ressò en la vida dels espectadors (qui no ha pensat mai que es mereix un millor sou i ha patit per demanar al seu cap ser més considerat en la nòmina?) però no encerta pas gaire en la seva posada en escena. 

El que falla no és pas la seva reiteració (per moments sembla una mena de quadres  de la veritat absoluta que mai tanquen l'algoritme, sempre salten a una pantalla, sigui nova o torni enrere). Té un cert aire d'aquelles novel·letes de "Tria la teva aventura" que un sempre provava de rellegir variant els ítems per aconseguir sortir-ne guanyador. Però malinterpreta la necessitat del ritme. Perquè sí, les frases d'una precisió esgotadora en la descripció del detall, són llargues i un recurs còmic és accelerar la dicció però, la velocitat únicament no resol res. La manera de treballar l'absurd és fer-lo per instants creïble i en altres que es delati l'excés, la paròdia, la farsa. Falta una direcció des de fora que comprovi que les interpretacions necessiten bategar en un mateix sentit (ara cadascú fa per ell, pràcticament) i que imposi ritme en les escenes, alentint algunes i escapçant les altres, si fos necessari. D'altra manera, l'energia dels actors només produeix esgotament en l'espectador quan el que hauria de pretendre és divertir-lo i sorprendre'l en unes actituds en els que s'hi hauria de sentir identificat. Aprendre'ls la lletra i cantar-la, no vol dir entendre una cançó.

Trivial