La reina de la bellesa de Leenane

informació obra



Traducció:
Vicky Peña
Intèrprets:
Enric Auquer, Marissa Josa, Marta Marco , Ernest Villegas
Escenografia:
Sebastià Brosa
So:
Damien Bazin
Il·luminació:
Jaume Ventura
Vestuari:
Maria Armengol
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Sinopsi:

Al petit poble irlandès de Leenane, a la comarca de Connemara, viuen Mag Folan i la seva filla Maureen. Mare i filla conviuen a base de manipulacions enclaustrades a l’antiga casa familiar. Maureen passa els dies veient com la joventut se li’n va tenint cura de la seva mare.

L’arribada de Pato y Ray Dooley sacsejarà la rutina de les Folan i farà incrementar encara més la tensió entre ambdues

Finalista actriu. Premis de la Crítica 2019

Finalista actriu de repartiment. Premis de la Crítica 2019

Finalista actor de repartiment. Premis de la Crítica 2019

Finalista il·luminació. Premis de la Crítica 2019

Crítica: La reina de la bellesa de Leenane

17/02/2019

Juliom Manrique ens guia per la Irlanda profunda de Martin McDonag

per Teresa Bruna

Som a la Biblioteca de Catalunya. Aquest cop estem instal·lats a dues bandes, enfront d'una cuina amb estufa de llenya d'aquelles de pagès, envoltada amb la ja entranyable sorra de la Biblioteca, avui mullada per la pluja incessant de Irlanda. És on viuen Maureen i la seva mare, una vella rondinetes que no para de donar ordres a la noia amb contundència. Té tres filles, però a la Maureen li ha tocat cuidar-la sense més motiu que el fet que les germanes han marxat. Si l'àvia veu que a la noia li queda un minut lliure, s'apressa a ocupar-lo. I, a banda de fer maleses fortes que no descobriré, li fica al cap que tot el que surt d'aquelles quatre parets és dolent i que no s'ha de moure mai del seu costat. I Maureen obeeix de mala gana, sense parar de menysprear-la. Però no fuig. S'entén? S'estimen? S'odien? A mi m'és difícil classificar els sentiments, perquè van lligats amb els costums. 

La Maureen no ha sortit mai de casa i necessita un impuls exterior per decidir-se. Avui, progenitors tarats i maltractadors a banda, no és habitual a la nostra cultura ni viure ni suportar una relació tan extrema, tan dèspota. Però a l'obra no li passa el temps perquè no dubteu que encara trobaríem vides com aquesta. No fa gaire una nena es va escapar de casa perquè la volien casar amb un home gran. Va demanar refugi polític perquè, si tornava, potser la matarien. Bé, no és el mateix però és la prova que no tot està superat. O no a tot arreu.

L'argument t'atrapa perquè transcorre a un ritme trepidant i alhora amb una gran fluïdesa temàtica. I a l'Irlanda més recòndita, sense cap mena de dubte. Queda retratada per la manera de fer, per la Ràdio, que transmet música celta, pel fet que no existeix el correu i que un noi (Enric Auger), ha d'anar casa per casa a portar escrits i encàrrecs. I també atrapa perquè, pel moment que estem vivint, és inevitable no sentir alguna cosa quan diuen allò de Si els anglesos no ens haguessin robat i imposat la seva llengua i cultura, no caldria anar-hi a treballar. Els que s'han de buscar la vida prefereixen anar als Estats Units  perquè allà no ens odien.

L'autor, l'irlandès Martin McDonag tenia 26 anys quan va escriure La Reina de la bellesa de Leenane, i situa l'acció entre els 80/90, que vol dir, exactament al moment en què l'escrivia. Goso dir que és evident que és com un vòmit i que d'alguna manera potser alguna història similar el va afectar a ell o als que l'envoltaven. Alguna cosa deuria passar quan diuen que va escriure l'obra en una setmana! Sembla que el personatge de la Maureen va existir i que al poble la descriuen com una mena de monyos estrafolària, encara que no és aquesta la Maureen que retrata l'autor. Nascut a Londres de pares irlandesos, McDonag els anava a visitar sovint al Comtat de Galway, on hi ha la comarca de Connemara i el poblet de Leenane. És un llogarret de la Irlanda profunda, on el que és més normal per a ells, pren grans dimensions als nostres ulls; on les coses tarden tan en passar com "les vaques en anar soles a casa." Inspirat per tot plegat, McDonag va escriure una trilogia, situada a Connemara, que inclou La Calavera de Connemara, The Lonesome West  i aquesta La Reina de la bellesa de Leenane.

Deixem, però, l'argument, perquè encara que fos avorrit -que no és el cas ni de bon tros- els intèrprets no permeten que els deixem de mirar. Marta Marco està sublim, amb una energia que no recordo haver-li vist, si bé sempre ha estat una excel·lent actriu. Marissa Josa, gran actriu veterana, fa una mare que destil·la tota la mala llet que porta a sobre i que, a la vegada, intenta amagar a la perfecció. I l'Enric Auger i l'Ernest Villegas les acompanyen amb una altíssima qualitat interpretativa, cadascú al seu rol. Em costa saber de qui són els mèrits, però he de felicitar Julio Manrique, ja que aquesta és la seva primera direcció a la Biblioteca, casa seva també, allà on hi va viure una bona temporada dins la pell d'un Hamlet que no oblidarem mai. Julio: t'ha sortit rodó, de debò. Gràcies!

No sé si m'ha sortit una crítica o un atac de admiració. Però creieu-me: no us ho perdeu!