La plaza del diamante

informació obra



Direcció:
Joan Ollé, Jorge-Yamam Serrano
Intèrprets:
Lolita Flores
Autor:
Jorge-Yamam Serrano
Sinopsi:

"La plaça del Diamant", de Mercè Rodoreda, es desenvolupa durant els anys de la postguerra. Explica la història de Natàlia "La Colometa" una noia que se sent perduda al món. Òrfena de mare, veurà patir i morir als seus éssers estimats, passarà fam i misèria i moltes vegades es veurà incapaç de tirar endavant als seus fills. Lolita Flores interpreta, amb la seva característica força dalt dels escenaris, un monòleg interior, dur, costumista i punyent, ple de simbolismes.

La novel·la és una crònica fidel de la Barcelona de la postguerra i de com va marcar aquest període històric als seus habitants. Mercè Rodoreda és considerada una de les escriptores de llengua catalana més influent de la seva època i la seva obra s'ha comparat a vegades, pel seu estil i la seva capacitat descriptiva, amb la de Virgínia Woolf.

"El que a mi em passava és que no sabia molt bé per què estava al món." La Colometa.

Crítica: La plaza del diamante

21/04/2015

Actriu d'arrel

per Jordi Bordes

La gran sorpresa d'aquesta versió és el treball de Lolita. Sense cap mena de dubte. Perquè el públic de Catalunya ja coneixia la versió anterior, de fel propi Joan Ollé amb tres actrius. Sabíem que era d'una alta densitat, controlant el moviment i donant tota la força a la narració viscuda. Ara, una sola actriu actriu la Natàlia ingènua, la vital i l'acomodada. No es perfilen tant clarament els moments d'il·lusió en èpoques avançades, superar la joventut. Però el treball de Lolita supleix tot. I la il·luminació i el so, tant de matís, que sona en un segon i tercer pla ajuden a donar un ritme i a pintar les emocions. 

És un treball d'actriu valent, en el que ha confiat amb la direcció per apropar-se a unes perilloses roques però que en surt victoriosa Lolita. Diu que el tiondrà en cartell mentre li doni alegries. doncs que no deixi de compensar-la perquè el seu treball commou amb una història coneguda i apresa per tothom. No se la perdin, treguin-se els possibles prejudicis per fiar tot el treball a un personatge perseguit per les revistes del cor, amb una mare amb tanta personalitat com Lola Flores. No pateixin. A escena, no veuran Lolita; la que hi apareix és una tal Natàlia, la que va escriure Rodoreda per evidenciar la solitud i dependència de la dona, tant en pau com en guerra, tant en República com en la llarga dictadura.