La nena dels pardals

informació obra



Dramatúrgia:
Jordi Palet
Direcció:
Joan Maria Segura
Coreografia:
Joan Maria Segura
Intèrprets:
Txell Botey, Xavi Idàñez
Composició musical:
La Tresca i la Verdesca
Músics:
Jordi López, Toni López, Claudi Llobet
Vídeo:
Noemí Villamuza (il·lustracions), Jorge Caballero (tractament digital), Xavi Chamarro (animació)
Vestuari:
Víctor Peralta
Escenografia:
Víctor Peralta
Il·luminació:
Yuri Plana
Producció:
Teatre al detall
Sinopsi:

Quan a la Xina s’ordena exterminar tots els pardals perquè es mengen gran part de les collites, una nena decideix salvar-ne tants com pugui. El valerós gest d’aquesta nena petita serà una lliçó per als qui no van saber veure la importància de cada espècie en el cicle de la vida.
Un espectacle poètic i emocionant sobre els petits herois quotidians, el respecte a la vida i la saviesa innata dels nens. Basat en un fet històric i inspirat en un conte de Sara Pennypacker.

Teatre al detall van vuanyar el Premi de la Crítica de teatre familiar de l'edició 2014 per l'espectacle Endrapasomnis.

Premi de la Crítica 2017 a la categoria familiar

Crítica: La nena dels pardals

13/03/2017

L'hospital dels pardals

per Andreu Sotorra

¿Com parlar als més petits de l'absolutisme o de la dictadura i dels que en pateixen les conseqüències? ¿Com adaptar una història que aquí s'ha conegut com a àlbum il·lustrat per Yoko Tanaka (Editorial Joventut, 2010) que té una protagonista aproximadament de l'edat dels espectadors als quals s'adreça especialment l'espectacle? ¿Com representar un fet real com si fos un conte?

Totes aquestes incògnites les respon la companyia Teatre Al Detall amb la seva versió de l'espectacle «La nena dels pardals» que arriba després de l'èxit d'un espectacle anterior seu, «L'Endrapasomnis», amb pràcticament el mateix equip artístic: el grup musical —que actua en directe— La Tresca i la Verdesca, els dos intèrprets fundadors de la companyia (Txell Botey i Xavi Idàñez) i la direcció de Joan Maria Segura Bernadas.

¿Vol dir això que després de «L'Endrapasomnis» es tractava d'agafar fama i posar-se a jaure? De cap de les maneres. El que ara ha fet la companyia Teatre al Detall és optar per una posada en escena escenogràficament més estilitzada, l'altra cara del romanticisme de l'anterior (un mur de calaixos d'arxiu blanc, un penja-robes, una màquina d'escriure antiga i uns dossiers farcits d'expedients), amb aplicacions digitals i l'animació i la col·laboració de la il·lustradora Noemí Villamuza en la representació de la petita protagonista i altres elements de la natura del conte.

Amb «La nena dels pardals», la companyia fa un cant a la natura i al respecte per l'equilibri ecològic. I ho fa sense adoctrinament i resolent amb un recurs positiu el paper que la petita Ming-Li té arran del que es coneix com «La guerra dels pardals», que el 1958 a la Xina va imposar el líder comunista de la República Popular, Mao Zedong, ordenant que tothom es dediqués a fer soroll per eliminar tots els pardals que els malmetien les collites, sense preveure que es trencaria la cadena ecològica i que les plagues d'insectes camparien al seu aire sense els pardals que les eliminessin.

El 13 de desembre del 1958 va començar la matança amb tots els mitjans possibles: espantalls, petards, fones, verí, cassolades i fins i tot camps de tir en parcs públics que es van delimitar prèviament. Es calcula que en un dia s'havien abatut prop de 200.000 pardals i que al llarg de la croada popular se'n van eliminar uns 2.000 milions, cosa que finalment va obligar a rectificar el cap de suro (aquí anomenat el Gran Timoner) i a importar de Rússia nous estols de pardals per recuperar l'equilibri ecològic.

En el conte, és la petita Ming-Li qui, clandestinament, d'amagat del seu pare camperol, salva set pardals de la barbàrie i els alimenta en un espai amagat de la seva cambra, creant allò que ella mateixa anomena «L'hospitals dels pardals». I en l'adaptació teatral, s'arriba a Ming Li mentre uns funcionaris amb guardapols gris ordenen i classifiquen arxius de morts o desapareguts, entre els quals apareix el d'una nena anomenada Ming-Li sense cap altra referència, cosa que impulsa els dos arxivers a inventar-se una història a partir del personatge.

Amb un joc de teatre dins el teatre, doncs, els dos intèrprets van fent els diferents papers del conte (la nena Ming-Li, els dos funcionaris amb el guardapols gris, el pare camperol de Ming-Li, el titella de Mao Zedong en un joc a quatre mans i dos peus que posa un to d'humor dins de la petita tragèdia, l'amic de Ming-Li que caça pardals amb la fona...) a vegades amb una simple gorra, una americana, uns fulls de diari o un barret. I els tres integrants de La Tresca i la Verdesca hi posen música original i els efectes sonors que fan falta a la història que, a més, s'amplia amb l'animació digital a partir de les il·lustracions de Noemí Villamuza.

Tot plegat constitueix una proposta teatral per als més petits, sí, però que, pel seu contingut, per la reflexió que fa sobre la dictadura i l'opressió que pateix el poble, pel seu alè poètic i per la delicadesa del tractament audiovisual —que en cap moment substitueix ni elimina l'essència del teatre—, és també una proposta per a totes les edats i, com ja va passar amb «L'Endrapasomnis», torna a posar un llistó molt amunt i a tenir en compte dins de l'àmbit del teatre familiar. (...)