Òpera en quatre actes. Llibret de Vladimir Nikolàievitx Belski basat en la Crònica de Kitej d’I. S. Meledin, la novel·la Vlesankh de Pavel Ivànovitx Melnikov, cançons i èpiques recollides per Kirxa Danilov i alguns relats populars. Música de Nikolai Rimski-Kórsakov. Estrenada el 20 de febrer de 1907 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 2 de gener de 1926. Darrera representació al Gran Teatre del Liceu, el 25 de gener de 1970.
Direcció Musical:
Josep Pons
Direcció:
Dmitri Tcherniakov
Escenografia:
Dmitri Tcherniakov
Vestuari:
Elena Zaitseva, Dmitri Tcherniakov
Il·luminació:
Gleb Filshtinsky
Producció:
Gran Teatre del Liceu, De Nederlandse Opera (Amsterdam), Teatro alla Scala (Milà)
Intèrprets:
Svetlana Ignatovitx, Maksim Aksenov, Eric Halfvarson, Dimitris Tiliakos, Vladimir Ognovenko, Margarita Nekrasova, Jennifer Check, Mayram Sokolova, Guennadi Bezubenkov, Josep Fadó, Albert Casals, i altres
Companyia:
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, Cor del Gran Teatre del Liceu
Autoria:
Nikolai Rimski-Kórsakov
Sinopsi:
Fevrònia, una innocent camperola, aconsegueix salvar la seva ciutat de l’atac dels tàrtars. Va demanar un desig i es va complir: Kitej es va fer invisible als ulls del món. Però hi ha una porta secreta per accedir-hi. Rimski-Kórsakov va compondre un autèntic monument a l’ànima eslava –com el que reivindicava Tolstoi– fet música. En el debat etern entre Occident i Orient, el compositor va optar clarament pel segon univers, amb els seus misteris i llegendes ancestrals. Una partitura que recull amb ambició wagneriana el patrimoni de la tradició musical russa, tant la popular com la religiosa, amb el poble (el cor) com a veritable protagonista central. Resulta sorprenent l’estreta relació que existeix entre aquesta òpera i el Liceu. Aquí se’n va representar la primera posada en escena fora de les fronteres russes i durant una dècada (1926-1936) va ser el títol preferit indiscutible del públic barceloní.
Crítica: La llegenda de la ciutat invisible de Kitej
'La llegenda de la ciutat invisible de Kitej i la donzella Fevrònia' de Rimski-Kórsakov és una de les obres més fascinants del repertori operístic rus. El Liceu és un dels teatres coproductors del sensacional muntatge de Dmitri Txerniakov que, defugint tot misticisme ensucrat o folklorisme kitsch, ens mostra les diverses sortides d'una humanitat en situació límit. L'acurada direcció musical de Josep Pons aconsegueix un notable rendiment de cor i orquestra, mentre que entre l'extens repartiment destaca amb llum pròpia la Fevrònia d'Svetlana Ignatovitx. Sens dubte, un dels espectacles de l'any.
