La fortuna de Sílvia

Teatre

informació obra


Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Teatres en Xarxa
Intèrprets:
Anna Alarcón, Muntsa Alcañiz, Albert Baró, Laura Conejero, Berta Giraut, Pep Munné, Dana Michel
Autoria:
Dana Michel
Sinopsi:

Amb aquesta obra d’una modernitat sorprenent, se’ns revela el Sagarra més personal i universal. En una ciutat europea de 1935 a 1945, Sílvia, una mare vídua i els seus dos fills, es veuen condicionats per una guerra que resulta determinant a l’hora d’abordar la seva felicitat i l’acceptació del propi destí davant d’una societat que fomenta la hipocresia.

Laura Conejero, finalista en la categoria d'actriu. Premis de la Crítica 2016

Crítica: La fortuna de Sílvia

28/12/2016

Viure malgrat tot

per Iolanda G. Madariaga

Un Sagarra estrany és aquest text que posa en escena Jordi Prat. Escrita el 1947, La fortuna de Sílvia s’enquibeix en la trajectòria de l’escriptor com una peça de superació del costumisme i el drama rural que havia marcat la seva etapa anterior. Sagarra situa els seus personatges en un entorn urbà, el d’una indefinida ciutat europea, en una cronologia molt significativa, la dècada que va de 1935 a 1945. Malgrat les novetats en la temàtica i situació, no hi ha en aquesta obra cap mena de recerca formal: els tres actes es succeeixen cronològicament el primer el 1935, el segon al 1940 i el tercer al 45. Això sí, Sagarra impregna els seus personatges d’un sentir i una manera de fer força allunyats dels seus drames anterior, en l’esperit de desastre que plana sobre Europa després de la Segona Guerra Mundial. Sílvia és una dona intel·ligent, sensible i bonica que la mort prematura d’un marit amant, ha abocat a sobreviure amb els seus fills de la caritat de la seva germana. El fill/Albert Baró adora la mare, la filla/Anna Alarcón és una jove vital i plena d’il·lusió. Sílvia/Laura Conejero se sap afortunada d’haver viscut una autèntica història d’amor amb el seu marit, malgrat l’enveja i el menyspreu de la seva germana Emília/Muntsa Alcañiz. La Guerra apareix aquí com la circumstància ineludible que marcarà el destí dels protagonistes. La Guerra és l’anivelladora que posa tothom al seu lloc: als “inadaptats” als aboca a un indret fora de la miserable realitat que els envolta on, malgrat tot, continuen gaudint de la pròpia fortuna mentre esperen el retrobament amb els altres inadaptats que ja no hi són. Jordi Prat ha portat a escena aquesta Sílvia amb una gran elegància. Laura Conejero s’erigeix en la protagonista absoluta que demana el seu paper. Al seu voltant, fills, germana i amic esdevenen comparses més o menys afortunats i, a voltes, un tant pujats de to. Els petits apunts cinematogràfics en els entreactes ajuden a contrastar la realitat que encercla l’acció, emmarcant-la, amb la serena llibertat que reclama i viu la protagonista. Cal remarcar que La fortuna de Sílvia està recollint l’èxit que els seus contemporanis li negaren i bona part d’aquest èxit s’ha de repartir també amb l’espectacular vestuari que ha dissenyat Míriam Compte i a l’espai escènic de Bibiana Puigdefàbregas.