La extraña pareja

Teatre

informació obra


Autoria:
Neil Simon
Direcció:
Àngel Alonso
Intèrprets:
Joan Pera, Antonio Dechent, Enric Boixadera, Enric Llort, Rafa Cruz, Marta Domingo, Cristina Solà
Escenografia:
Pere Bohigas
Vestuari:
Míriam Compte
Il·luminació:
Robert Garriga
Caracterització:
Toni Santos
Producció:
Focus, Olympia Metropolitana, Nearco Producciones
Sinopsi:

Félix és un home de mitjana edat, meticulós i obsessionat amb l’ordre i la neteja, que és expulsat de la llar familiar per la seva esposa. Davant aquesta situació a Félix no li queda altra opció que recórrer al seu amic Oscar, perquè li permeti compartir el seu apartament. El problema arriba quan Félix descobreix que el caràcter de l’Oscar és diametralment oposat al seu, doncs es tracta d’un tipus despreocupat i tronera. La convivència no serà senzilla en absolut.

Crítica: La extraña pareja

24/09/2014

Cal un nou cullerot!

per Xavi Pardo

Quan Paco Morán i Joan Pera van fer l’última funció de La extraña pareja al Palau Sant Jordi, l’espectacle ja no s’assemblava en res al que havien estrenat cinc anys enrere. Al llarg de 2.000 funcions, l’obra s’havia anat farcint de conyes que anaven sorgint espontàniament, gràcies a la química entre els dos protagonistes, i que quedaven automàticament incorporades al guió. I aquesta, bàsicament, era la gràcia. Doncs bé, la nova producció de La extraña pareja sembla una fotocòpia d’aquella última funció. El problema és que Antonio Dechent no és Paco Morán, i en alguns moments se’l veu forçat, condemnat a reproduir les bromes d’un altre, com si la seva missió fos imitar Paco Morán. Error. Que el cullerot funcionés amb Paco Morán no vol dir que sigui un bon gag, vol dir que funcionava amb Paco Morán, perquè va sortir d’ell, de forma natural. I el que li cal a aquesta nova Extraña pareja és trobar el seu propi cullerot, enfortir la complicitat entre la parella protagonista i deixar-los fer. Temps al temps.