Kassandra

informació obra



Intèrprets:
Elisabet Casanovas
Escenografia:
Max Glaenzel
Il·luminació:
Kiko Planas
So:
Jordi Bonet
Vestuari:
Mercè Paloma
Producció:
Temporada Alta, Teatre Nacional de Catalunya
Autor:
Enric Monfort
Direcció:
Enric Monfort
Sinopsi:

Cassandra significa en grec antic “la que enreda els homes”. Una endevina que per despit d’un déu no rebrà mai el més mínim crèdit per als seus pronòstics. Sergio Blanco, el prestigiós autor i director uruguaià, torna al festival amb un monòleg per desmitificar el mite. Cassandra és ara un noi amb nom de noia, que viu al marge, que sobreviu del contraban i que s’expressa en una llengua que no és la seva ni la de l’autor. Una obra escrita en un anglès molt bàsic, comprensible per tothom. A través de les seves històries passades, Kassandra ens explica les nostres històries presents: les nostres insuportables guerres, les nostres infortunades Troies.

Elisabet Casanovas, finalista d'actriu als Premis de la Crítica 2018

Crítica: Kassandra

21/10/2018

Un cant desesperat a la vida, des d'un record dolorós

per Jordi Bordes

En les versions clàssiques, Agamèmnon pren Kassandra, la germana de Paris com a venjança final després de la destrucció de Troia. és una de les darreres sacsejades de Les troianes. Ella, una dona tinguda per boja, hi accedeix. I ja mai més ningú sap res més de la dona que havia estimat al seu germà, Hèctor. Tot i la reprovació dels pares. Ara Sergio Blanco ha decidit donar un final a Kassandra. Una tragèdia que necessita tota heroïna de la història grega. L’ha fet ambigua en tot. Fins i tot en el sexe. Perquè s’imagina que Kassandra va néixer en cos de noi però sentint-se dona i que, per això, va voler transmutar el seu cos. D’home a dona. L’operació íntima va quedar a mig camí. Kassandra es va estrenar dissabte a Salt. Vam poder assistir a un assaig amb públic a la Sala Tallers del TNC, on tornarà en pocs dies. 

Kasandra no va arribar a ser en res el que ella voldria: Estimava un germà I se li va impedir; adorava la seva família i la seva terra, i se la va apartar després d‘assassinar-los; se sentia dona però va néixer home... Com els refugiats d’avui, que enceten capítols de la seva vida sense poder donar per tancats els anteriors: Fugen de casa seva amb la intenció de tornar-hi. Però Kassandra té una altra desgràcia que és la seva capacitat de predir. De veure com i quan serà la seva mort, de reviure-la tràgicament abans que succeeixi. D’agafar un taxi que, sap, tindrà un accident.

En aquesta peça, el personatge parla un anglès molt primari. Que es fa entenedor per tothom. I que, sempre busca fer-se entendre a través de dues persones del públic que li tradueixen en català o castellà. Elisabet Casanovas sap construir el seu personatge extrovertit, simpàtic, un pèl esbojarrat i excèntric però amb un dolor que l’ensenya cada nit. Si Èsquil, Sòfocles o Eurípides obvien la mort de Kassandra, Blanco l’assassina vàries vegades: Per l’odi de la dona d’Agamèmnon però també per les xarxes de prostitució del segle XXI.

La sortida dels refugiats, ensenya Blanco, és deixar-se caure al mar i esperar que els vents els recullin. Com Kassandra saben que van a un futur tant o més arriscat que quedar-se a la ciutat que pateix bombardeigs indiscriminats. Però que , tot i així, es rebel·len a no intentar-ho. Tenen vida, esperança, humanitat a compartir. I si no ho aconsegueixen ells, ho faran algú dels seus germans. Una cançó ben trista i dolorosa que fereix endins, tot i l’aparent superficialitat i mirada de plaer i vicis de la Kassandra, showman del pub Odyssey. L'actriu s'enfunda un personatge amb moltes capes, carregades totes d'humanitat, Es mostra rebel des d'una vulnerabilitat extrema. És un treball excel·lent d'una actriu que se la coneix per Merlí però que ja va impressionar amb el seu paper desimbolt a La senyora Florentina i el seu amor Homer, que va dirigir el mateix Belbel. Molt bon treball. No se'l perdin.