Kalimat

Teatre

informació obra


Autoria:
Ghadir Ghadir, Khamissa Hussein, Shaenaz Mamo, Bakher Mohamad, Mahmood Mohammad, Manar Mostafa, Hussein Mostafa, Maryam Mustafa
Dramatúrgia:
Helena Tornero, Edu Pericas i Lucrecia
Direcció:
Helena Tornero
Intèrprets:
Roger Casamajor, Alicia G. Reyero, Anna Güell, Isak Férriz, Georgina Latre, David Menéndez, Jorge Picó, Marc Pujol, Manar Taljo, Teresa Vallicrosa, Joan Bentallé, Queralt Casasavas, Jordi Figueras, Carles Gilabert, Mireia Gubianas, Ramon Pujol, Vanessa Segura, Lucrecia
Ajudantia de direcció:
Oriol Morales
So:
Pau de Nut
Producció:
Coincidències, Teatre Nacional de Catalunya
Il·luminació:
David Bofarull
Escenografia:
Sergi Corbera
Vídeo:
Guillem Pacheco
Traducció:
Martí Camprodon, Monir Mir Jellou, Abdallah Tagourramt el Kbaich, Lame Taljo
Sinopsi:

KALIMAT (paraules) és un relat de deu refugiats, cinc dones i cinc homes del camp de Nea Kavala, al nord de Grècia, que fruit d’un taller d’escriptura desenvolupat aquest estiu pel projecte Paramythádes exposen en primera persona la seva situació actual. A partir d'aquests textos, Helena Tornero ha fet una dramatúrgia que comptarà amb la complicitat de deu actors i actrius per posar veu als refugiats.

La plataforma Coincidències ha habilitat un espai per recaptar fons per ajudar a millorar les condicions de vida de les persones refugiades, clica aquí

Crítica: Kalimat

21/12/2016

Sensibilitzar-se, viatjar, escoltar i reproduir testimonis II

per Jordi Bordes

Helena Tornero va anar als camps de refugiats de grècia com a persona. Volia ajudar. La van fer veure que podia ser molt bo cedir les eines dle teatre per ajudar a què eñs refugiats se sentissin més persones. Després d'un workshop els propis refufiats es van donar compte que ells tenien necessitat de posar veu a la seva història i que el seu testimoni superés les fronteres. Així neix Kalimat. Els deu actors, que llegeixen des del faristol, són la veu dels que els testimonis han escrit. A terra, piles de roba creuant una mena de frontera desordenada. Els de Frontex, amb guants de làtex, eviten el contacte. I sí, una música, que traspassa temps i espai. el mateix que tocava el violoncel pel camp de refugiats (i causava estranyesa entre tothom) repeteix l'operació a una cantonada de l'escenari. Helena tornero ha cosit les deu redaccions i ha convençut una tropa d'actors perquè la vida esclati a escena, només a través de les paraules. La finció única, d'ahir al TNC, es va poder seguir per streaming. Els refugiats de Nea Kavala (a tocar d'Idomeni) van poder veure-ho també en directe. Els actors els donaven petons, a través de la càmera, símbol de complicitat. La segona visita de la comitiva teatral barcelonina a Nea Kavala els va enfortir més que per la feina que els poguessin aportar, perquè "havien tornat". Símplement.

Hi ha algú que demana auxili i les institucions que representen la societat occidental fan el que poden per acallar-lo. Sensació de vergonya, necessitat de revolta compromesa, social, constructiva. Més enllà de les estructures d'Estat. Kalimat com  Mos maiorum (tot i que aquest parla del viatge dels immigrants a la península) clama a escoltar de persona a persona.