Wim Kerkhove signa una presentació del seu Jan Klaassen al Born. Amb la complicitat de qui se sap familiar del Pulcinella, ha mostrat els personatges, com es mouen i es barallen i també els seus vicis. Perquè aquests titelles, que avui són per a tots els públics, van tenir una arrencada volgudament política i que, a més, gaudia d'uns modals prou qüestionables. Són mandrosos, beuen excessivament i primaris en la relació de parella. Si l'home és despreocupat, la dona només lluita perquè aquest l'ajudi a casa. I ell fa tot el que pot per a escapar.-se. Fins i tot, allistar-se a l'exèrcit. Les persecucions i la lluita de porres són reclams eficaços per fer cridar la canalla. I les picades d'ullet pels pares són la invitació de la Caterina a una sessió de petons, un cop ha aconseguir fer net a l'entrada de casa.
Toni Rumbau, un apassionat dels titelles que va descobrir ben bé per casualitat, enforteix uns lligams que semblen innecessaris: trobar les connexions dels Pulcinella a les diferents ciutats del món. Amb els segles, cadascú se 'ha pintat amb el gortesc que més els ha interessat. Els personatges, com els de la commedia dell'arte es poden reconèixer però els matisos són reveladros. També comprovar la salut en quant a arrelament a la societat i a la creativitat d'avui. Perquè és una proesa aconseguit manrtenir l'atenció, ser magnètics amb una canalla que està avesada a uns referents molt més espectaculars. Els espectacles d'arrel tenen tirada, ara, entre un col·lectiu amic de l'artesania, però no a quualsevol preu. Cal renovar-se, trobar alicients (com es va poder veure en la sessió de Gaspare Nasuto de fa uns mesos, per exemple) per seguir mantenint la respirtació dels personatges clàssics.
