Indomador

informació obra



Companyia:
Animal Religion
Autoria:
Quim Girón
Direcció:
Quim Girón, (mirada externa: Alba Sarraute)
Intèrprets:
Quim Girón
Il·luminació:
Joanna Serra
So:
Joanna Serra
Sinopsi:

Quim absort en els seus pensaments transforma l'escenari en un animalari, a on ell mateix apareix com un gall humà. La posada en escena suposa la presència de múltiples personatges que esdevenen primer protagonistes i després formen part de la dramatúrgia. Present en cada moment, donarà ànima a cada un dels integrants de la història que sens dubte ens portaran a preguntar-nos sobre la presència de l'humà en l'animal, i de l'animal en l'humà, del masculí i del femení i la relació entre tots ells.

Crítica: Indomador

27/01/2014

Comèdia i investigació però falta acabar de fregir l'ou ferrat

per Jordi Bordes

Quim Girón és Animal Religion. L'Antic Teatre ha acollit auest cap de setmana el resultat de la seva investigació en solitari. Té troballes genials, que presenta sense vergonya i amb molt de joc. Primer és gall (tot i que la màscara evoqui a una gallina ponedora). Després és vaca (tot i que les banyes recorden més a un brau) i, finalment és porc. Entremig, sí, fa de cavall desbocat, uns moviments que recorden prou al Mazùt de  Blai Mateu (tot i que Girón insisteix que lamenta no haver vist, o sigui que la coincidència és per la manera d'entendre el circ contemporani de tots dos). El mèrit del treball és aconseguir emular aquestes bèsties sense paraules, amb els sons que genera el cos. Sens dubte, on hi ha una major treball de recerca és en la combinació de gallines de joguines que emeten xiulets d'espanta-sogra quan els apreten. Una troballa esgotadorament divertida que transporta l'espectador a un galliner ple de brogit. 

Després arriba el moment d'una vaca que sembla omnívora perquè s'endrapa tot allò que troba. Com ara, l'ou de la gallina veïna (o la botella d'aigua de l'espectadora de primera filera de la funcio de diumenge al vespre). Tot sortirà màscara avall, però l'ou aguantarà minuts dins de la boca de Girón. Encara després li trobarà més jocs fent equilibris amb l'ou cru, desplaçant-lo fins als seus eslips. Serà el moment del punt gore quan s'enclasti la cullera dins del nas. El xisclet de ganivet fregant el tub per fer verticals també provocarà un esgarip que, per una banda divertix la concurrència i per l'altra, posa els pèls de punta, provocador.

Girón és un artista nascut de l'Escola de circ Rogelio Rivel que, posteriorment, ha anat pujant nord enllà d'Europa sempre darrere de les arts del circ i de la dramatúrgia, sigui en sala o en carrer. Per això, sap congeniar amb el públic, trobar moments de connexió divertits i aconseguir que tot es tanqui amb un exrcici de verticals, la seva veritable especialitat circense. Un equilibri i un risc que sempre sorpendran per la seva bellesa i dificultat però que difícilment provocaran la diversió de les escenes anteriors. Potser la pega de tot plegat és que no quedi prou ben definida la línia dramat´´urgica que esperva traçar: l'artista  és l'ànima de lles bèsties de granja que es mouen per l'escena. El gall, és el mascle; la vaca, el món femení; el porc. el poder. Probablement, una mirada a La granja animal d'Orwell ajudarien a donar consistència als personatges. En aquest cas, seria innecessari preocupar-se de saber qui és l'artista quan no té màscara a sobre... Cal seguir amb atenció als Animal Religion.