GagsONtrix

Familiar | Circ

informació obra



Autor:
Guillem Boada, Juli Boada, Héctor Boada
Companyia:
PuntMoc
Direcció:
Rakel Ezpeleta
Intèrprets:
Guillem Boada, Juli Boada, Héctor Boada
Escenografia:
PuntMoc
Vestuari:
PuntMoc
Il·luminació:
Rafa Tomico
Sinopsi:

Cap element escènic. Ni una paraula. La força i el ritme de tres intèrprets que es transformaran d’humà a element, d’element a animal, d’animal a energia, d’energia a riallada, de riallada a quallada… Metamorfosi d’infinitat de personatges i diferents accions, com un tens atracament o un lúdic concert. Teatre físic, mim pur que basa la seva comicitat en el teatre de l’absurd. Un espectacle de distància curta que farà badar al públic independentment de la seva edat.

Edat recomanada: 6 a 16 anys

Guanyadora dels premis de la 18a Mostra de Teatre de Barcelona(2014) en les categories de millor espectacle, millor actor (exaequo) i premi votació popular.

Premi a la Millor Interpretació Masculina (exaequo) Festival Internacional de Teatre Noctivagos 2013

Crítica: GagsONtrix

26/04/2014

Un intent fallit tot i la vis còmica

per Jordi Bordes

Tres mims que es discuteixen per veure com s'ha de fer el so de pilota que rebota a terra. N'hi ha un que no ho aconsegueix: se li rebenta com si fos un ou. Aquest joc pot durar cinc minuts i el públic celebra cada evolució. Però la pega és que tots els gags tenen una durada massa llarga i el ritme acaba pesant sobre l'espectacle. El darrer, un concert amb múltiples instruments, i diferents estils (del flamenc a la clàssica o a la salsa i el heavy) acaba repetint-se amb baquetes de bateria que van a parar a l'ull del company de la banda o amb cops i caigudes. Però, de tant en tant la sorpresa quan dos músics fan el gall barallant-se i el tercer els hi tira gra mentre els altres es transformen en gallines. 

Gagsontrix té moltes hores de divertir-se a l'assaig. Però també poca rigorositat per ser capaços de treure material, de netejar gestos, de buscar un possible fil que permeti algun tic còmic (més que dramatúrgic, que ni cal ni convé) d'escena a escena. I això el perd.  No és impossible redreçar-lo. L'energia que dispara cal centrar-la i entendre que un espectacle de gags necessita trencar el ritme (Tricicle o Vol-ras, per citar dues referències evidents) saben que això és clau.