Frank V. Opereta d'una banca privada

Teatre

informació obra


Adaptació:
Sergi Belbel
Direcció:
Josep Maria Mestres, Pep Molina
Intèrprets:
Laura Aubert, Enric Arquimbau, David Bagés, Eduard Farelo , Mónica López, Miquel Malirach, Xicu Masó, David Moreno, Ferran Rañé, Albert Ribalta, David Verdaguer
Interpretació musical:
Arnau Burdó (cambrer, teclats), Jaume Coll (cambrer, baix), Maiol Montané (cambrer, bateria i percussió), Arnau Tordera (Guillaume)
Composició musical:
Arnau Tordera (versions)
Escenografia:
Pep Duran , Laura Closca (ajudant)
Vestuari:
Nina Pawlowsky , Nidia Tusal (ajudant)
Caracterització:
Toni Santos
Il·luminació:
Raimon Rius
So:
Jordi Bonet , Roc Mateu
Assesoria de moviment:
Montse Colomé
Ajudantia de direcció:
Israel Solà
Producció:
Teatre Lliure
Companyia:
Descomunal
Sinopsi:

Aliança entre Josep Maria Mestres i Sergi Belbel per portar a escena un text imprescindible de Friedrich Dürrenmatt més actual que mai. Amb un repartiment de luxe i els Obeses. Una comèdia dramàtica, un musical...

En un moment en què el nostre present i el nostre futur ("on som", "cap on anem") està, irremissiblement, en mans de la banca (o, dit d'una manera més genèrica, dels interessos dels poderosos), pot ser revelador revisitar aquesta obra dramàtica i musical que parla del nostre passat immediat (està escrita el 1959) per conèixer bé uns personatges que són els avis o els pares dels banquers d'avui dia, i l'actuació dels quals és, diguem-ho sense embuts, moralment més que dubtosa. Sempre va bé saber "d'on venim". I així potser ens adonarem que, malgrat el mig segle i escaig de diferència, ben poques coses semblen, malauradament, haver canviat.
Sergi Belbel

Són de Vic. Han tret dos discos, Obesisme il·lustrat i Zel. Van signar una campanya de Nadal de TV3 amb Regala petons i la banda sonora de la sèrie 39+1. Són capaços de mesclar Sangtraït, Queen, La Trinca, l’òpera, la sardana i Muse. Rock èpic, pop postmodern... Són Arnau Tordera, Maiol Montané, Jaume Coll i Arnau Burdó. Són els Obeses.

Crítica: Frank V. Opereta d'una banca privada

18/04/2015

Com diuen al circ: passin i riguin, perquè està garantit que, qui canta, els mals del capital també espanta

per Andreu Sotorra

No és estrany que quan l'autor suís, Friedrich Dürrenmatt (Konolfingen, 1921 - Neuchâtel, 1990) va estrenar 'Frank V', el 1959, els suïssos s'ho prenguessin malament perquè va posar el dit a la nafra de l'essència de la pàtria: la banca privada. Però encara és més sorprenent que més de mig segle després, la seva sàtira sobre el poder financer podria haver estat signada per un autor d'avui mateix, jove, contestatari i potser indignat i tot amb el sistema.

Si algú es pensa que ja s'ha vist tot sobre la corrupció financera, que corri cap al Teatre Lliure de Montjuïc on comprovarà que sempre hi ha un graó més per pujar en aquesta especialització. I que hi corri no només per això sinó perquè la versió catalana de l'opereta de Friedrich Dürrenmatt que signen Sergi Belbel, pel que fa al text, i Arnau Tordera, pel que fa a la música, i que ha dirigit esplèndidament Josep Maria Mestres, és un dels espectacles que ofereixen un acabat d'artesania trenat amb fil d'or, des de la concepció, a l'ambientació musical, l'ambientació lumínica, l'ambientació escenogràfica i, per descomptat, la interpretació, una interpretació que posa tota la companyia davant el risc d'actuar, coreografiar i cantar a la vegada per sortir-se'n, com se'n surten, amb la nota més alta. (...)

Trivial